Tornada del gran viatge

Ja estem a diumenge. És l’últim dia que estarem a Cinctorres, se’ns acaba el viatge, per la vesprada ens tornarem cadascuna a sa casa.

Hem celebrat el dia de festa com calia. Abans de dinar, hem fet el vermut tipus poble al Bar de Dalt, la propietària és amiga d’infància, quan ens ha vist, la seua benvinguda ha segut com és ella, espontània, donat a totes un bes a cada galta dient: les amigues de Paquita (aquesta soc jo) són també amigues meues. Hi havia un parell de taules amb clients de la nostra edat, més o menys, tots coneguts meus veïns del poble, i al entrar 10 dones érem de notar, un ha dit amb admiració (que dones més templades), les nostres riallades han segut sonades.

Després del dinar, calia anar al Bar de Vaig a prendre el cafè però aquest dia tenia que ser especial, i hem demanat un carajillo de ron, era l’hora de la partida de cartes de molts cinctorrans que fan els dies de festa, el bar també estava concorregut i vàrem estar una bona estona amb la nostra tertúlia.

Hem dit adéu al faixero fent-nos una foto al seu voltant (l’estàtua que en mig de la plaça dona la benvinguda als visitants), que recorda, que estan al poble dels faixeros, els homes d’aquesta terra que anaven pel món venent el seu producte, les faixes de Cinctorres, elaborades per les fàbriques i obradors de casi totes les cases del poble.

S’acaba la vesprada… el minibús que ha vingut a buscar-nos no té res que veure amb el Transporte Escolar en què vàrem arribar dos dies abans. Cansades i felices hem recordat les anècdotes, paisatges i situacions d’aquestos dies.

Aleshores serà qüestió dins d’un temps, de repetir aquesta experiència a un altre lloc, que segur serà també, boníssima…