La Maragatería

Desde lluny el poble es veu uniforme, totes les cases són d’una altura i les portades casi totes amb dovella, pati i entrada per a guardar el carro. La pedra de les façanes d’un color rogenc de forma irregular casi rodones i també d’un color grisenc de pissarra. És un poble de la Maragatería dels antics traginers. Els carrers empedrats i pel centre amb lloses de gres roig. Pel carrer un poc empinat pugen els pelegrins carregats amb la motxilla a l’esquena i algun parell de botes de recanvi penjats al costat, abans d’aplegar al cruzeiro o peiró es troba l’alberg de pelegrins, aquest està concorrit per joves de diferent procedència. Un d’ells trau un petit joc de l’oca i comencen a jugar.

Hi ha un home d’edat indefinida que mirant-los es diu; aquest joc és el Camí de Santiago el que vosaltres esteu fent!!!

De moment tot és silenci.

Es diu; els ponts són els rius que teniu que creuar, a vegades avanceu molt, altres teniu que esperar.

Quan es quedeu a la posada són dies perduts.

El pou, són els problemes que surten pel camí s’endarrereix i tens que esperar.

Els daus, són la sort que a vegades pareix que tens, i altres no.

El laberint és el que diu, donar voltes fins que retrobes el camí.

La presó és el que és, difícil d’eixir d’ella.

La calavera són les malalties que agarrem, a vegades superem, altres no, i tornem a casa.

I per fi l’Oca el gran premi, hem arribat a Santiago, hem acabat el Camí. Els joves mirant al pelegrí li varen dir; com sap vostè el que vol dir? Ell contesta; aquest joc el varen fer els meus germans templaris, té aquest simbolisme i més, sols cal mirar la petjada que deixa la pota d’una oca, té la Creu Tau del Temple, és la seua firma.

Els joves es miren amb sorpresa, volen preguntar-li però no hi ha ningú, ha desaparegut, serà un somni colectivo? El que està clar és que miraran si ve el cas, la petjada d’una oca aquesta viva de veritat.

Paquita