Qui escriu
L'autora
Francisca Julián Querol, Paquita, va nàixer a Cinctorres el 1945 —ella mateixa ho conta a La quinta del 66, quan es van retrobar els dotze que quedaven dels dinou xiquets nascuts aquell any al poble. Son pare, Tadeo Julián, era del Mas de Julian, a la Dena dels Llivis del terme de Morella, i ferrer de Cinctorres; sa mare, Encarna, «de Franxo». Al poble ningú es diu només pel cognom, i ella ho explica millor que ningú a Las palabras: tothom la coneix com a Paquita de Tadeo.
De Cinctorres se’n va anar a Castelló, la ciutat on viu. Allí va treballar trenta-cinc anys de cansaladera al mercat de Sant Antoni, amb el seu marit Juan Padilla, fins que el mercat va complir cinquanta anys i ella va decidir anar als arxius a escriure’n la història, que és el que conta a Ha complit cinquanta anys.
Estudiant als seixanta
Ja jubilada es va matricular a la Universitat per a Majors de la Universitat Jaume I, i d’allí van eixir els seus dos treballs d’investigació. El del primer cicle, Masies de Morella, tutelat pel professor Lluís B. Meseguer, el va publicar la Universitat el 2006; el 2016 el va revisar amb el títol Masos de Morella, que és el llibre que es pot llegir a masosdemorella. El del segon cicle és l’estudi del paviment ceràmic amb figures d’animals de la casa Santjoans de Cinctorres, que de xiqueta no havia pogut veure i que son pare, el ferrer, li descrivia quan tornava d’arreglar-hi alguna cosa; el va defensar el maig de 2010 —ho conta a Casa Sanjoan i Sousa— i la Diputació de Castelló el va publicar el 2012 com a Paviment Ceràmic de la casa Santjoans.
Pel mig havia après a fer servir l’ordinador, que és com va començar tot això. Va decidir-ho als seixanta, i ho conta a Aprender nuevas tecnologías.
El blog
LES MEUES COSES el va obrir el maig de 2010 i el va escriure, amb parades pel mig, fins al 2026. Són setanta-dues entrades sobre Cinctorres i sobre Castelló, sobre els llibres que llig, sobre les eixides amb la colla d’amigues de la Universitat, sobre la natura i sobre la seua memòria. Escriu en valencià i en castellà, canviant d’una llengua a l’altra entrada a entrada, i una part de les entrades no les firma ella sinó Listo, el seu gos, que mira la casa des de baix i diu el que ella no veu. Ella ho va presentar així:
Les meues coses quiere decir MIS COSAS. Escribo en castellano y en mi lengua materna el valenciano, me gusta todo lo que despierta mi curiosidad. Este vicio los años no lo curan.
Abans i després
Entre 2014 i 2016 va recórrer una vegada i una altra la rambla de Celumbres, entre Cinctorres, Castellfort i Portell, identificant i descrivint el que hi trobava; d’aquell treball va eixir un blog que la família ha convertit en la guia ramblacelumbres.org. Al blog que llegiu ací en queden les dos entrades de 2026 sobre la flora i les papallones de la rambla, i també és allí, entre els pins i les carrasques, on va soterrar a Listo.
Va participar també en santjoans.es, el visor del paviment ceràmic del Palau Santjoans de Cinctorres, amb l’estudi del paviment. I l’última entrada del blog conta el primer taller de sabiduría masovera del col·lectiu cultural CEVA, al maset de Tadeo, fent quallada de llet d’ovella com es feia als masos.
Esta edició
Este lloc, com els tres anteriors, és una iniciativa familiar sense ànim de lucre, sense publicitat ni galetes, per a que el treball de Paquita continue a la vista de qui vulga mirar-lo. L’ha preparat Juan Tadeo Padilla Julián, fill de l’autora, que és també el contacte per a qualsevol correcció, a través del repositori del projecte.