L'Assut

A la gent de secà, ens agrada l’abundància d’aigua corrent, no sempre hi ha a les nostres fonts i rius.

Potser per això, que la visita que he fet a La Ribera Alta per on el riu Xúquer és l’amo m’ha agradat. Anàvem a veure l’Assut d’Antella, que creua obliquament la llera del riu Xúquer.

L’Assut, deixa passar l’aigua del riu Xúquer a la Sèquia Reial, al principi hi ha la casa de les tres comportes que serveixen per a retenir o graduar la quantitat d’aigua que es deixa entrar.

L’aigua que brolla sobrant de la sèquia, és la platja de la comarca amb un espai d’arbres i ombra molt bonic.

La primera parada ha sigut a Tous i com que aquestos dies s’han complit 30 anys de La Pantanada, hem vist tota aquesta zona.

A l’entrada del poble nou de Tous, està un tros de la façana de l’antiga església, que van desmuntar pedra a pedra i que és un monument al record. Al mig de l’embassament nou, deu vegades més fort, més gran i més segur es veu el campanar de l’antic poble inundat.

Hem creuat el poble de Gavarda en una planícia, encara hi ha vàries cases habitades per veïns que no van voler anar a viure al poble nou construït al costat en una petita muntanya.

Quan es passa pel poble vell es veuen els llocs buits marcats pel paviment, de diferents habitacions de les vivendes, pareix un plànol amb la distribució de les antigues cases dels veïns que van acceptar anar a viure al poble nou amb la condició de derruir les antigues vivendes. Els que es van quedar les van reconstruir. Dóna una sensació estranya de buidor.

Hi ha gent que encara recorden la pantanada, jo també. Aleshores s’escoltava molt la ràdio i allò era molt greu, doncs van ser moltes les persones i els pobles afectats. Vàrem parlar amb uns veïns i ens deien, que van tindre que fugir de casa amb lo que portaven i gràcies a la solidaritat de la gent d’altres pobles que els van donar acollida, persones que no coneixien de res, van arribar a conviure 30 persones al mateix lloc, aquesta amistat ja és pa sempre. I el pitjor va ser quan passat el temps es van trobar un magatzem ple de menjar, mantes i avituallament, que la solidaritat de tot arreu va donar, els aliments peribles estaven podrits, sense poder aprofitar res, quan hi havia tanta necessitat.

Poc a poc estic coneixent trossets desconeguts per a mi, pobles i gent que parlen com nosaltres, amb la mateixa llengua i que a vegades té el so diferent. Estos camps, no tenen res que veure amb la comarca dels Ports que conec bé. Tenim una immensa riquesa amb la nostra diversitat.