De la festa, la vespra

Doncs per a ser la Vespra de la Festa grossa a Castelló, dia de la Magdalena, no està gens ni mica malament.

A les 12 en punt del mig dia del dissabte, és el començament oficial de festes.

Abans d’aquesta hora, pels carrers que donen a les Palmeretes és un riu de gent de totes les edats i condició. Un grup d’amigues, estàvem com tots els dissabtes fent tertúlia, i prenent el primer cafenet del dia al voltant del mercat, va ser seguir a la gent i trobar-nos en mig de l’ambient de festa. Viure la mascletà és cosa que t’agrada molt, o te donen ganes de fugir, cosa quasi impossible, s’està rodejat de persones mirant amb expectació el cel, escenari del primer acte de festes, el soroll és impressionant, jo no mai havia estat tan a prop, ni recordo els colors tan bonics dels coets a ple sol d’un blau ver i taronja lluminós, l’olor de pólvora i fum a més dels trons i tremolons, fan l’acabament, impressionant.

Tot seguint, vàrem fer el camí a l’anvers tornant al centre, on començava l’acte dels Cavallers de La Conquesta, fent-li l’homenatge al Rei en Jaume.

Al dinar, era cosa de visitar el Mesó de les Tapes, també ple de gent, i clar no podia faltar viure la Cavalcada del Pregó, Museu en viu, on estan representats la Mitologia, la Història Fundacional, Ciutat i Terme, a més de la representació de les diferents comarques i pobles de la província, que ens fan gaudir del seu folklore i costums. I el moment més important, com escoltar llegir amb veu de baríton, al Sequier Major o Pregoner convocar al poble amb els versos de Bernat Artola i despertant el sentiment castellonenc.

El voltegi de la campana Maria al Fadrí a l’acabar el Pregó, seguit de l’espectacle a la Plaça Major, va ser el moment en què vaig pensar que ja era hora de tornar a casa i deixar pal proper any el que quedava per veure aquest dia, com berbena, Festival de Pirotècnia i no sé quantes coses més.

Crec que pa ser de LA VESPRA DE LA FESTA, ja està bé.