Dinar

L’últim dia de classe, ha segut el triat per a dinar juntes, unes quantes companyes de la UJI, i així, recordar els moments en què hem estat juntes durant tot el curs de Majors.

Primer de tot, era triar el menú adequat i que ens agrada a totes. Una vegada hem estudiat les tres opcions que tenim, i que oferix la Universitat, diferent, a cada facultat, hem decidit anar a dinar a la Facultat de Jurídiques.

Com que el preu és d’estudiant, la varietat és poca i cada una ha escollit el que més l’agrada.

Després del primer i segon plat, jo he agarrat de postres natilles, una amiga es veu que també volia fer el mateix, el recipient que ella ha triat, era una escudella, el contingut del mateix, color però el sabor molt diferent, doncs quan ha ficat la cullera i se’l menjava ha soltat un crit, tota enfadada, no està dolç!! no són natilles!! era un gaspatxo andalús, carregadet d’alls i vinagre, molt poc adequat pal moment.

Les rialles i humor, han segut el millor postres que hem tingut,
en aquest dia tant senyalat. I com calia acabar bé, hem pres el cafè o infusions al jardí dels Sentits, que porta el nom que toca, doncs està dividit per gaudir dels cinc sentits, com vista, oït, olfacte, gust, i tacte. Però després de dinar el que hem sentit, ha segut molta son, de bona gana haguérem fet una bona becadeta, Pel nostre voltant, hi havia més d’un jove fent la sesta damunt l’herba, però clar, qui s’atrevís a fer el mateix? Què pensarien els nostres fills, si ens veien així, com si tinguérem 18 anys? Quan estem rondant casi els setanta?

Comentant el cas a uns companys, ens han dit que hi ha un petit saló de descans amb sofàs, al costat del menjador de la cafeteria. Serà cosa de buscar-lo, per si ens fa falta el proper curs, i poder fer ús d’ells.