Ha complit cinquanta anys

S’han celebrat fa pocs dies els 50 anys del mercat de Sant Antoni a Castelló. A l’acte oficial, varen vindre les autoritats, doncs és un mercat municipal. Jo estava allí, veient l’acte i recordant com en una pel·lícula els 35 anys millors de la meua vida, treballant i lluitant junt a Juan Padilla el meu marit i consolidant el nostre negoci familiar com cansaladers, elaborant tot tipus d’embotits típics d’esta terra i els derivats del porc.

Tots els venedors teníem la mateixa edat amunt o avall, i fa o no fa els mateixos problemes, junts hem gaudit i compartit els mateixos o pareguts problemes i esdeveniments; naixement dels nostres fills, xarampions, catarros, comunions, després suspensos, bones notes, milis, (en el cas de tindre xics que érem la majoria), nuviatges i fins i tot el dolor de l’absència per sempre, d’alguns companys.

Les fotos que formen part de l’escrit, són de l’arxiu familiar, en elles s’aprecien les diferents èpoques, la primera en blanc i negre és de l’any 1965, la segona, en el calendari de la paret la data és 1982, i l’última en què estem el meu marit Juan i el meu fill Manolo, és l’any 1999. Mirant les diferents bàscules, es veu com la tecnologia avança poc a poc.

El mercat actual, no té res que veure amb el que jo treballava, doncs aleshores, és un espai modern i lluminós. Tant com els anys han passat me n’ha donat, que prompte, del mercadet antic ningú recordaria res, i que era el moment de fer història.

La primera visita obligada ha segut a l’arxiu municipal, d’on vaig recollir de les actes oficials, el projecte on es va decidir la seua construcció, els anuncis al B. O. P. nº 1 de 28 de 1958 i al B. O. E. nº 89 de 1958, les costes, tots els documents necessaris, les diferents subhastes per a construir-lo, estudiar-ho i copiar-ho tot, d’aquesta manera poder donar els detalls i tota la informació.

També he escorcollat a l’arxiu del periòdic Mediterràneo, les diferents notícies relacionades amb el mercat fins al dos de gener de 1960, on dona l’última informació amb la seua inauguració.

L’olivera, ja retirada, i una companya carnissera, que queda de la primera fornada, (l’única, encara treballant) m’han ajudat a recordar noms i mots, impensables de dir hui, que abans eren corrents, i que tothom portava amb orgull. Els productes que es venien a totes les parades, els noms de carregadors, empleats, fins i tot el que es venia els caps de setmana al carrer, a la cera ampla de l’edifici, per la part de darrere, com ara, plantes aromàtiques, margallons o caragols.

Tots els venedors actuals tenen a la seua parada, el xicotet llibre editat per l’ajuntament per a esta ocasió, amb la història del Mercadet, on abans venien a comprar des dels barris de La Guinea, Els Mestrets, El Rabal i tota la contornà, llibret, que amb molt de gust els obsequiaran. Llegint-lo, coneixeran l’esperit d’un mercat de barri que sempre ha estat ací, a La Ronda, prop dels Frares, en el barri del Codony i que per molt de temps, estarà.

Paquita