Cloenda curs UJI

Els dimarts, durant tot l’any fora dels dies de vacances són dia de classe. Ja sé que als meus anys sona un poc a broma però ni en la meua època d’estudiant fa… uhhh… un munt d’anys tenia tant d’interès d’acudir i no perdre ni un dia de lliçó.

El dia 15 de juny a més va ser la cloenda del curs de Majors en el Paranimf i l’entrega de títols als companys que han acabat el primer cicle.

Pareixia una invasió pacífica de persones majors per l’Àgora i els voltants. A diferència dels jovents que es vestiren com volen, nosaltres anem tots mudats, en som de totes les maneres, prims, grossos, amb més cabells, calvus, millor dir amb (front despagada)
majors, menys, amb vestits tira’n a clàssic i més desenfadats, però aleshores pot ser amb més il·lusió que abans quan teníem edat d’aprendre i formar-nos intel·lectualment.

M’agrada assistir tots els anys. Després d’acabar l’acte molt cerimoniós doncs va ser la primera vegada que es va realitzar a aquest lloc, ens van oferir un vi d’honor, després a les 10 de la nit teníem el sopar de fi de curs a un hotel dins la ciutat.

No mai s’aprèn prou!! tots els anys anat, ho ha passat molt bé, però això de ballar… en poc tenia prou. Aquesta vegada em vaig comprar unes sabates que es diuen (manoletinas) doncs són planes i paregudes a les que porten els toreros. Les vaig amagar a la cartera i quan es va començar la música en un ràpid canvi, els tacons fora i a desfruitar de la festa a gust i sense por de caure.

Crec que ho faré així tots els anys i a totes les ocasions que tindré. Per què no he pogut pensar això abans?
Encara no és tard.