Han vingut els Reis

Sorpresa! Després de tant de temps, aquest any, els Reis d’Orient s’han recordat de mi.

El motiu, pot ser les vegades, que els meus nets m’han escoltat dir que m’he quedat amb les ganes de que els Reis portaren a ma casa quan estaven tots, els germans menuts, els meus fills i després ells quatre, una nina tan bonica com la que van portar-me a mi quan era xiqueta.

Els he contat, que el Rei “solament era un”, venia a casa dels abuelos al carrero de La Placeta, al poble, allí, a la vora del foc acompanyats dels veïns, rebíem tots els regals. De la cistella amb tapes que portava el Rei sortien coses per a tots, algun plat de codonyat, de mostillo, mel, nous, a vegades, també taronges (que abans eren molt escasses), pal avi, un paquet de tabac quadrat de color verd, i ell després, es feia els cigarrets, amb les mans, (quan l’agarrava sempre li feia un somriure a mon pare), i en un cabàs menut ple de palla, també hi havia ous de les gallines d’Orient, algun tros de torró, igual, que el que feia el confiter del poble, tots els que estàvem allí esperant als Reis tenien un present per menut que fora, i als xiquets joguets. Un any també va sortir per a mi, la nina més bonica que he vist mai. Tenia la careta de porcellana, els llavis xicotets amb forma de cor i d’un color vermell intens, les galtes rosades com les pomes, els ulls… oh… els ulls! amb grans pestanyes emmarcant-los i de color blau, com el cel, quan la gitava al meu braç els tancava com si estigués dormida, i els cabells rulls de color clar, el vestit, amb petites floretes de diferents colors i un davantal amb volants per damunt del muscle.

Però clar, aquest any els Reis no m’han fet ni cantar ni ballar, ni recitar el poema damunt d’una cadira, com sempre els deia, quan venien a casa nostra.

Bienvenido sea el Rey que ha venido desde Oriente a traer muchos regalos a los niños inocentes

Fins i tot, esta vegada, no els he vist. Al costat d’on els meus nets varen deixar una safata amb el got d’aigua, un tassó de cereals pals camells, i junt als paquets embolicats amb papers de colors on hi havia, a més d’un cotxe que va soles, una granja plena d’animalets que es fa i desfà, un ordinador de joguet que pregunta coses, una playstation amb jocs i no sé quantes coses més, també hi havia un paquet amb el meu nom, ¿Què serà?

He desfet el paquet amb il·lusió com quan era xiqueta, tots, menuts i grans em miraven, dins, ha sortit, una preciosa nina pareguda a la que vaig tindre de menuda. També és rossa i té els ulls blaus. ¿Què ha passat?

Pot ser, que els meus nets al escriure la carta, han ficat el meu nom, així que aquest any, també, m’ha tornat a tocar a mi.