Els meus tresors

De tant en tant, faig una ullada als meus tresors. Són peces de roba antigues, heretades de la meua família. Les guarde, en una maleta de cuir que coneix les fronteres de mitja Europa, acompanyant en els seus viatges, al jove que anys després serà el meu marit.

Dins de dita maleta hi ha un saquet de roba ple de fulles de llorer, que cada any canvie i així s’evita que la roba s’arnés.

Guarde, el vestit de nóvio del besavi Antoni del mas de Julian de l’any 1879, són uns saragüells negres tipo aragonés de pany de llana i el jupetí de seda, també negre, el folre és de llenç blanc, tot cosit a mà, amb dos fileres de cinc botons d’argent.

De la família materna (de Franxo) guarde un justillo de xiqueta teixit de seda espolinada de color fresa amb petits motius florals i pardalets, de color cru amb folre blanc de llenç. Aquest justillo el vaig deixar en préstec a l’agrupació folklòrica El Millars i va estar exposat amb més vestits i complements a la Sala Bancaja Hucha l’any 2003, ells em van autentificar la data s.XVIII d’antiguitat.

Un petit mantó de seda brocada també de xiqueta amb colors verd i daurat.

I dos més grans, un color «oli» com dia ma mare, i un negre brodat.

I també, un cobrellit de seda brocada.

El vestit del besavi l’han lluït els meus fills al Pregó de la Madalena.

El justillo i mantonet eren les peces obligades per a començar el ball de plaça a Sant Pere quan jo era menuda en les festes del poble, no recorde com era la falda.

I els dos mantons grans els portava quan era més major.

Però el cobrellit no l’ha lluït mai. Pel meu carrer no passa cap processó i no puc ficar-lo al balcó.

Per això potser m’agraden les festes de Castelló. És un goig veure als membres de les gaiates i gent de la festa amb els vestits típics que porten. Els diferents colors de les faldes i brodats de manteletes, davantals i gipons.

Més que res m’agrada veure la desfilada de les gaiates. L’últim any davant de mi, hi havia una jove vestida de castellonera i que portava un vestit preciós! amb una falda brocada de color fúcsia única! amb els tons i caiguda de roba que sols dona l’antigor, molt semblant, al teixit i color del meu cobrellit, i m’adono de sobte que l’he aguardat tants anys per això, que el seu destí, més aviat és, ser, la falda del vestit de castellonera d’una neta meua.