Complements

COMPLEMENTS.

En la reunió del CLUB (aquest és el nom que dèiem en broma al cafenet del dissabte) quan ens anàvem a casa una amiga em va dir que volia anar a dinar amb uns amics que l’esperaven a un Centre de Majors però, no recordava el nom, sols sabia que estava al voltant de l’Avinguda de Valencia i cap allí ens vam anar les dos.

Caminàrem un bon tros, i com no trobàvem el lloc a la fi vàrem preguntar, solament havíem de canviar de vorera, estàvem al costat. Creuant tota la barra del bar hi havia taules amb gent menjant, però no estaven els amics que buscàvem i una vegada allí ens vam entaular, es notava que era la primera vegada que anàvem, al nostre costat, un client que estava sol, tot arremangat en ple hivern sols feia mirar-nos i somriure, i quan ens anàvem de pressa, van dir-nos que molt prop hi havia un altre Centre, abans havíem passat per davant, guaitant per la porta amb curiositat allí estava la parella que buscàvem i molt decidides ens vam acostar. Ens van acollir de manera molt afectuosa, rient mos tots de la nostra equivocació, hi havia pastissos que no sé d’on van sortir i molta festa. Nosaltres estàvem a gust, tot era harmonia i bromes amb els amics i companys, de sobte, tot va canviar pareixia un altre lloc, acudia molta gent, tots mudats ells i elles, les taules retirades totes a un costat, sonava música, i la gent asseguda a les cadires del voltant i ballant, ens vàrem adonar que elles totes vestien roba de festa, ben pentinades, amb sabates de tacons i complements d’adorn. Portàvem collars i més d’un, arracades de penjolls lluents i polseres tentinejant, ens miràvem de reüll, amb censura, xiuxiuejant, estàvem fora de lloc!! què ha passat?

Doncs ens vàrem adonar, que nosaltres anàvem vestides molt d’esport, amb pantalons i jerseis de llana de coll alt, adequat per al carrer d’on veníem, no per a un ball, no portàvem cap complement, ni collars, ni arracades amb penjolls, ni polseres tentinejants. Quina angoixa, que desastre, que neguit, volia desaparèixer!! però, qui creuava el saló per a fugir?… i de sobte… em vaig despertar, sols era un mal somni… que alleujo, que descans!!