La cadira

La baixeta cadira de boga, té la forma del seient corb i gastat, però la mare pareix que li té gust. Recordo que la iaia sempre estava asseguda amb aquesta cadira al solet i al racó del foc. Al seu costat Listo el gosset, feia una becadeta tras d’altra, sempre tenia el cap recolzat damunt dels seus peus, de tant en tant bellugava un poc, però fins que la seua ama no se’n anava al llit el gosset aguantava, després fito fito, quan encara estava el seient calent s’acomoda i amb un profund sospir s’adormia.

La iaia se n’ha anat a fer-li companyia al iaio, ella deia que estava esperant. Aleshores, Listo, sempre està assegut amb la xicoteta cadira, pareix que no vol que ningú la puga tocar, i la mare amb tristor menejava el cap i no deia res, l’animalet sols menja de la seva mà allí mateix. Al poc de temps el gosset també ha marxat.

La mare sempre té feina, i el ratet de prendre la fresca al carrer, és el moment de xerrar un poc amb el veïnat. A l’entrada de la casa, entre altres més vistoses i més grans, la baixeta cadira de boga, amb el seient corb i gastat té el seu lloc, pareix que a la mare està esperant, i ella diu, que vol gaudir asseguda amb aquesta cadira poc vistosa però tan volguda, aquests moments de descans.

Paquita.