Faixero faixes!

Faixero faixes!

Este és el crit que diu el faixero quan pregona la seua mercaderia.

Estos homens eren o bé de Portell o Cinctorres encara que les faixes es teixien en més pobles de la comarca dels Ports. Però sols anaven pel món, com es deia, els homens d’aquestos dos pobles. A més de les cinc o sis fàbriques que hi havia pel poble on treballaven les jóvens, moltes cases tenien un obrador amb el teler i el torn on es feien els canons. El soroll tric-trac tric-trac era inconfundible com una música per tots els carrers.

Els filats els portaven d’Alcoi, i una empresa tèxtil repartia els rolls per les cases, aquest quan es fique al teler, els fils que fan la llargària formen l’ordi de les faixes, la trama es fa amb la llançadora i els moviments acompassats de braços i peus de la teixidora. Per a fer els canons que van dins de la llançadora es roda el torn, el fil del fus s’enrolla als canons que medeixen un pam, tot açò fet de manera manual.

Després d’acabar de teixir, d’un roll es fan sis o set dotzenes de faixes d’espiga o cordó, sempre es conten per dotzenes. Les mesures més corrents són: 5x0´24, 6x0´28, 7x0´3,2 8x036, 9x0´40 i 10x0´44 cm. Després es fan els cordons que pengen de la faixa com adorn.

Els diferents colors es fan al tint, són blanques, negres, rotges, blaves i verdes. Les blanques més grans amb ratlles rotges, eren les que portaven al Marroc l’Exèrcit Espanyol i també de color roig, blau i verd. Actualment els Regulars de Ceuta les porten rotges i els de Melilla blaves.

Les de més qualitat s’anomenen de «merino», són de pura llana, blanques o negres i les més menudes per poder ficar-les devall dels vestits dels senyors.

La faixa la portava la gent que treballava al camp i que feia esforços per a protegir la zona lumbar i també com abric.

El faixero s’encarregava de la distribució i venda del producte pels mercats semanals i pels pobles on passava. Aquesta faena passava de pares a fills. Quan els jóvens tenien 15 o 16 anys ja anaven amb son pare a aprendre l’ofici. En la majoria de les cases hi havia algun faixero. La temporada de treball començava a primer d’agost quan s’ha replegat la collita dels cereals i s’acabava a desembre, a les festes de Nadal els faixeros estaven ja a casa. La resta de l’any treballaven les seues terres. Cadascú tenia el seu itinerari, recorrien Catalunya, Llevant, La Manxa, les dos Castelles i la Rioja. A Andalusia i Extremadura anaven més els de Portell.

La distribució del gènere era per ferrocarril des d’Alcanyis. Del poble amb mulos portaven els paquets de faixes a Morella i allí amb carros a l’estació del tren. Açò es feia al mes de juliol, cada faixero facturava els seus paquets a diferents pobles de la seua ruta separats entre si 50 o 60 km. Després ell tal com anava venent o repostava als hostals on li guardaven la seua mercaderia. En un mulo anava a peu pels pobles oferint els seus productes, cada dia recorria dos o tres pobles.

Els dos últims faixeros de Cinctorres tenen noranta anys, sempre han segut amics. Anaven en els seus pares per l’any 1930 a aprendre l’ofici, es diuen Agustí de Borrum i Joanet de la Fura.

Borrum eixia del poble amb un mulo cap a la província de Terol. El primer poble on parava es diu Luco de Bordón i per Santolea creuava la zona minera d’Estercuel buscant la província de Zaragoza, i la comarca del Campo Romano i Daroca, visitava els pobles de la ribera del Jalón també la del riu Torrijo i Agreda fins arribar a l’altiplà de Soria i d’allí als pobles de Valladolid, Palència i Burgos. Si li feia falta gènere anava a buscar-ho als hostals on li’l guardaven. Quan s’acabava la temporada tornava a casa a peu.

Joanet feia el mateix però ell anava cap a La Rioja. Entrava a l’Aragó per Aiguaviva, després al Camp de Carinyena en la província de Zaragossa, seguint el riu Ebre, Tudela, Calahorra, Arrendo i Logronyo, pujava a Vitoria i els seus voltants, quan s’arrimava el mes de desembre invertia el camí cap a casa sempre caminant amb el mulo i uns anys després com tots els faixeros amb bicicleta.

Quan s’arriba a Cinctorres, en mig d’una plaça està la figura del faixero amb bronze, igual, com els homens del poble que «anaven pel món» acostumats a fer camí calçats amb espardenyes minyoneres, pantaló de pana o dril, faixa, jupetí i boina, amb un feix de faixes damunt de l’esquena i el pit subjectes amb una corretja per damunt del muscle. Sols falta que diga:

«Faixero, faixes!»