Sant Antoni del porquet

Diuen, que Sant Antoni del porquet és l’advocat dels animals, pot ser per això que sempre l’acompanya un gorrinet.

Serà per este motiu, que tots els anys, el dia de la seua festa ens anem al poble. Moltes vegades fa fred, com que és rigorós hivern… Però la meua ama i jo estem tot el matí pels carrers veient com els homes del poble construeixen la barraca i els animals de càrrega, porten les carrasques arrossegant-los per a fer la foguera a la Plaça Vella, com és el costum.

Esta vegada, ha tingut companyia al carreró, doncs a l’argolla de la casa del costat, on abans es nugava del ramal als animals, ases, burros, mulos, que hi havia a totes les cases del poble, ha estat tota la vesprada, una burreta amb la seua cria, de tant en tant bramava de bo, fins que li han portat un cabàs de gra, jo estava mirant darrere del vidre de la porta, fins que ha segut de nit i ens hem anat.

El que menys m’agrada d’aquesta festa, és anar tots els anys a rebre la benedicció. Els carrers del poble estan plens de gent que porta algun animalet, es veuen corderets, conills, gallines, pollets. Pardalets dins de les gàbies, un ratolí també dins d’una gàbia, cavalls engalanats de festa i altres com els que portaven els traginers.

Quan es fan les deu de la nit, la plaça davant de l’església està plena de gent i molts, molts companys meus, molts gossos de totes les maneres, i quantes gossetes!!! m’agradaria saber on estan a l’estiu quan vaig pel poble, a les hores no se’n veu cap, Ara, no pots arrimar-te a elles, els seus amos, em miren de reüll, doncs si soc quasi del poble!!! El pitjor de tot és que sempre surt mullat, doncs el senyo retor, té molta afició a mullar-nos a tots amb l’aigua beneïda que porta en una caldereta i amb l’isopo aplega a tots; i clar, com que sempre estem a primera fila… ja n’estic cansat.

Després caminar per mig poble, com una processó, els cavalls van davant, es té que anar amb compte que no et solten una gita, sols es veuen peus i com et descuides un poc et xafen, fins arribar als porxos de l’ajuntament, on el majoral, dona a cada persona que porta un animalet una coqueta de panoli, farcida de confitura de carabassa.

Això no està bé!!! Si és la nostra festa; per què no ens dona la coqueta a nosaltres?

Aquest any l’ama m’ha donat a tastar, un trosset del pastís, que bo!!!

Tornem a estar a casa… anirem al poble a les vacances de Pasqua uns dies i després a l’estiu.

En un any, tornarà a ser Sant Antoni i la nostra festa, la dels animalets. I una altra vegada el mateix, gelat de fred, sense pastís i mullat.