Tertúlia entre amics

Quan anem a passejar en la meua ama em troba a les meues amigues, la Gala i la Tula.

La Tula és petita, però molt espavilada i la Gala com que porta el cognom d’un escriptor famós es dona una mica d’importància.

Hui la Tula ens ha dit: Escolteu; crec que prompte seran festes, eixes, que tiren tants coets.

Gala: Com ho saps? A mi els coets em fan por!

Tula: El meu amo, ha portat a casa una cinta verda, com la que tots els anys em fica al collaret.

Gala: Quina vergonya! No tens prou amb el llaç que portes al pirri?

Tula: Mira qui parla! L’abric de quadres que et fica la teua ama no t’afavorís gens ni mica, a més, te fa gorda.

Gala: Ja ho sé, però a la meua ama li fa il·lusió i com estem a soles i em vol tant…

Listo: Ja està bé! Sempre feu el mateix.

Gala: Clar, com que tu eres xic i no et fiquen res.

Tula: A tu, Listo no et fa falta, eres molt trempat!

Listo: Jo faig faena. Cuide la casa i a més com la meua ama moltes vegades no sent el timbre de la porta, ganyola molt fort i així ella sap que han trucat, i també, quan truca el telèfon a les hores ganyola diferent, com un llop i així, ella pot parlar amb qui la crida, i em fa carícies i em diu, guapo.

Tula: Dons jo no faig res, tots els de casa em cuiden al braç i surt molt al carrer amb el meu amo.

Gala: Nosaltres estem molt tranquil·les, no ens agrada el soroll.

Listo: Que avorrit! A ma casa sempre hi ha gent, el xiquet que més m’agrada és el menut, m’ha donat la meua ama un joguet de fusta d’ells que vaig rosegar, molt bonic. Primer es va enfadar, però a les hores és meu, a més quan li donen de berenar, el xiquet, em dona d’amagat les seues galetes que són boníssimes.

Tula: Ens anem a casa, segur que demà ja portaré la cinteta verda que m’agrada molt.

Gala: Dons la meua ama i jo, crec, que com tots els anys ens anirem a la platja fins que passen les festes.

Listo: Que bé! A mi segur em donaran llonganissetes seques i xorisets també, com sempre.