Presentació

PRESENTACIÓ: Em diuen Listo.

Em diuen Listo. La meua ama Paquita diu que quan em va portar a sa casa, un dels seus fills, la vaig mirar de manera com si sabés el que ella volia dir i va pensar: «Que llest és», i així es va quedar el meu nom, soc LISTO. Tenia pocs dies, i segons ella era el cadell de gos més bonic que havia vist mai. Aleshores soc adult.

Compartim casa nou anys, sofà i butaca, passegem junts tres vegades al dia, al poble, a la ciutat, a la platja i a tots els llocs on anem.

Tenim les mateixes manies. A tots dos ens molesta el sol, ens agrada escoltar música que no faci massa soroll i veure el que passa al nostre voltant. Però a vegades no l’entenc del tot. Si a mi m’agrada quan m’acaricia el cap, per què jo no puc fer el mateix? i tinc que esperar quan fa una becadeta a la butaca, per a llepar-li les seues orelles?

Jo sé quan està contenta, i quan està malalta no em moc del seu costat, de tant en tant li llepo les mans pa que sàpiga que no està a soles.

Quan escriu, em pregunta què em pareix, si m’agrada, mou les orelles i si no m’agrada m’estic quiet i ella ho entén. Per això penso que podia escriure també, tot el que ella no veu, i jo sí.

Aleshores tecleja a l’ordinador però abans ho feia asseguda a la butaca, i escrivia en llapis, jo em gitava al seu braç la seua llibreta recolzada al meu llom i estava quiet, a més, a més deia el que escrivia parlant, tot un llibre sencer!! (el sé de memòria) i clar, m’ha apegat l’afició d’escriure, crec que també tinc alguna cosa que dir, penso dir-li tot el que m’agrada i el que no, i escriure ací. Listo