Les partides de Castelló

Les partides de Castelló són trenta-quatre, El Caminàs o Camí Vell és d’origen romà, paral·lel a la mar, partix de Nord a Sud el terme, desde Nules, fins a la partida de la Magdalena a Borriol, d’allí a l’Arc Romà de Cabanes. El nom de cada partida diu la funció i el seu desenvolupament.

Partides de secà

Magdalena (nom català): Castell Vell. La seua cisterna és l’ermita de la Magdalena

Bobalar (nom català): Terres comunals de pasturatge.

Benadressa (nom d’origen aràbic, de la tribu nord-africana «Banildris»): La partida més extensa de tot el terme.

Estepar (nom català): Camp on creixen moltes estepes, gènere Cistus.

Marrada (nom català): Camí que no va dret a un lloc.

Partides d’horta

Censal (nom català): Camps sotmesos al pagament de censos.

Fadrell (nom d’origen aràbic o mossàrab, diminutiu de Fadra, residència d’un príncep)

Villamargo (nom aràbic, origen de la tribu dels «Beni Marwan»)

Almalafa (nom aràbic) aigua en part salina

Gumbau (nom català) antic propietari d’un terreny o alqueria

Soterrani (nom català) aigua subterrània per a moure molins de gra

Rafalafena (nom aràbic) alqueria, porta a un jardí

Taxida (nom aràbic) d’alqueria, documentada en 1251

La Plana (nom català) Prolongació plana. Nom també del nucli urbà

Ramell (nom català) Referència a fruits units pels pecíols en una branca

Racó de Ramell (nom català) tros més cap al nord de la Partida de Ramell

La Fileta (nom català) fila de reg, entre l’horta i marjal, també coto arrocer.

Canet (nom d’origen romà) Qanat, anterior al segle XIII, corrents aqüífers subterranis

Coscollosa (nom català) abundant arbust de la família Quercus

La Zafra (nom aràbic) construccions de baixa intensitat en el nucli urbà, rotonda canyes.

Cap (nom català) lloc on acaba la Sèquia Major

Partides de Marjal

Entrilles (nom català, d’Entrilles antic propietari) alqueria

Catalana (nom català) antic propietari

Patos (nom català) abundància de patos

Borrassa (nom català) propietari alqueria de Borràs

Vinatxell (nom aràbic) nom i cognom d’una persona

Brunella (nom català) de Brunell

La Molinera (nom català) lloc de molins

La Font de la Reina (nom català) La Font, la primera i coto arrocer

Bovar (nom català) abundància de boges, arbust per a teixir seients de cadires, coto arrocer.

Senillar (nom català) terreny humit molta canya per a fer canyis. Coto arrocer

Travesera (nom català, el seu nom ve pel camí que unix de través Caminàs i Serradal) coto arrocer.

La Mota (nom català) murs de pedra que separen La Cèquia Major, coto arrocer

Fins ara s’han perdut molts usos i tipus de cultius i predominen els habitatges. Afortunadament, sempre estaran tant els noms romans i aràbics com els catalans que tots coneixem.