No és el que era

La casa de Juanet de la Fura, que està davant de la nostra, fins que no arriba casi meitat d’agost no es veu a ningú, està tancada, aleshores ve l’abuelo amb algun fill, després, tot són visites que jo no conec, fins quan venen els nets i besnéts a visitar-lo i s’escolta soroll de xiquets i grans.

No es veu gent al carrer com abans, quan fent rogle amb una taula, els veïns, totes les vesprades jugaven a les cartes, i jo, estava assegut al costat de Merce amb la corretja dins de la pota de la cadira, així no m’anava darrere de la meua ama Paquita, i les seues amigues.

Aquest any, no he vist a Xarli el gosset de la Rosa, diu, que està al paradís dels animalets, el que aleoresé, també li diuen Xarli i no té res que veure amb el meu amic de sempre, aquest, és un cadell dos vegades més gran, amb una orella més vaja que l’altra i sols li agrada jugar, li faltava això a Yako l’altre gos de la família!!! Abans, quan anava de passeig amb el primer Xarli pareixia un sinyoret, tot el pel blanc com un corderet i es comportava, aleshores està fent les mateixes tonteries que el nou Xarli, si no fos, perquè la meua ama Paquita em diu cuidadet de fer patir als veïns!!! els donaria un bon ensurt, no fan més que estossinar-me, jo vull estar a la meua porta mirant a les gossetes que passen per la Placeta del Cap de Vila.

A més, passa una altra cosa; al galliner de les eres, on havia cinc gallines ponedores i un gall roig molt escandalós, que jo anava a veure’ls tots els dies i els lladrava, sols hi ha dos polletes avorrides que no diuen ni mu quan vaig a veure què fan!!!

Espero, que això que vaig a dir no sigui, una moda nova i l’agrado a la meua ama: La Rosa, també té passejant per tota casa, una coloma amb la cua oberta estarrufà com un paó.

És clar que el carreró de La Placeta, no és el que era.