El gran pi

Aquest estiu, tant com s’acosta la reunió de veïns de l’apartament surt el tema del gran pi del jardí.

La nostra vivenda, està a la cinquena altura, i les rames, casi es poden tocar per la barana del balcó. Pareix, que a molts veïns es fa nosa l’arbre, i és un tema de debat.

Diu la meua ama Paquita que de tallar-lo rotundament no, doncs té el mateix temps que la finca, 35 anys i fa ombra i ja forma part de l’espai del jardí.

La meua ama, quan els seus fills Juan i Manolo eren menuts els va fer una foto al costat del pi recent plantat, (un plantó que va portar un veí). Els xiquets recolzats a la forteta que està al costat (pot ser per això l’arbre s’ha fet tan gran, doncs està regat per l’aigua que cau del xiulet quan els xiquets juguen a mullar-se), així que ha fet la mateixa foto als nets menuts, fills de Manolo, també recolzats a la font. El pi, es veu enorme al seu costat.

Com que els gossos no podem entrar al jardí on juguen els xiquets, jo, ho mirava tot asomat al balcó, lladrant molt enfadat, doncs a mi també m’agrada sortir a les fotos i a més, aquesta vegada soc perjudicat, doncs els pardalets que han fet els nius entre les seues rames, gorrions i una parella de merles, són molt descarats, sempre estan passejant pel terrat com si foren els amos i damunt de la taula!! La meua ama, els fica granets d’arròs del que em guarden a mi de la paella i molletes de pa, a vegades, també picotejen el meu menjar que tinc a la galeria de la cuina. Si per mi fora… l’arbre tallat, a més, no m’he pogut arrimar mai a marcar-lo fent un pis al seu tronc, i tinc 12 anys!! Doncs, per a què serveix?