Déu dirà

(Quan més menuda és la nou, més soroll mou). Aquesta dita, la diu moltes vegades la meua ama Paquita. Però no mai sabia el que volia dir, aleshores ho entenc, quan he anat, a passar un cap de setmana a Morella fa pocs dies.

La casa de la cosina està prop de la muralla, entrant per les portes de Sant Miquel, per la part de darrere junt a la torre redona, ho sé, perquè m’agrada donar la volta a la casa rodant la muralla.

Pel matí ens anem a l’Alameda per un camí que hi ha separat del passeig, a la part de dalt, allí em tira pinyes seques, i ho passe molt bé corrent amunt i avall, jugant i lladrant com fem tots els gossos, fins a la vesprada que tornem a anar.

La casa, té un balcó molt gran per on es veu cap amunt, el castell, l’església i casi tot el poble, a la part de baix de la renglera d’escales, els antics rentadors, les muntanyes i la gent que puja a peu o en coxes al poble, quan em quedo a soles m’agrada estar al balcó, i lladrar als gats que veig pels patis de les cases, (a Castelló no hi han de gats pels carrers) doncs quan està la meua ama estic callat, no l’agrada el soroll.

Però aquest viatge tot ha segut al revés, a l’entrar a la casa, ja vaig notar un olor diferent, com mai, i vaig escoltar a la meua ama dir amb alegria… un gatet!! vaja que sí! damunt, de la millor butaca, des d’on es veu el carrer i dona el solet allí estava mirant de manera molt descarada, un gat menut, d’un color indefinit…

A la meua ama l’agraden els animalets, l’acarona i el té al bracet i al gat l’agrada, i es ois ronronejan. Encara recordo a Sara una ninfa que ja estava a casa quan jo vaig arribar. Tots els dies sortia de la gàbia i donava una volta, es ficava damunt del seu muscle jugant amb la cadena que portava al coll i li donava besets, quan es cansava ella sola tornava a la gàbia. Al principi en mirava amb curiositat i després no em feia cas, a mi en tenia igual, però un gat!!!

Aquest, és menut, arguellat sols té ulls i orelles i a més tampoc té cap nom!, i l’ama m’ha dit (el gatet està a casa seua, el foraster eres tu, així que vorem que fem).

El que menys m’agrada és que roda pel meu costat, i quan jo fart d’ell, en vaig a un altre lloc, es fica a ganyolar amb totes les ganes, i al moment es sent, Listo!!! Què li has fet!!!

No sé com acabarem quan a l’estiu vindrem uns dies de visita. Pot ser que ocorrisca un miracle i el gat no estiga. Com diu la meua ama, Déu dirà.