Terra Màtria

D’aquesta manera comença el llibre de l’escriptor cinctorrà Joan Josep Rovira Climent:

La Mundart no és solament la Parla de la mare, sinó que és al mateix temps i sobre tot la Mare de la parla.

Aquestes lletres estan traduïdes d’un text del filòsof alemany Martin Hidegger.

Rovira, explica que no és fàcil trobar un mot per traduir Mundart, la parla original, la parla formada en la infància, la parla inicials són expressions aproximatives. La Mundart és a més d’un lèxic determinat el color i la sonoritat de la parla en l’espai on la van assimilar. Hi han bones proves amb paraules que s’escriuen de la mateixa manera com per exemple en pobles diferents i que tenen la mateixa llengua. Però la Mundart del cinctorrà li ha fet conèixer aquell mot en la seua parla original en un so diferent que s’aproxima a «piau».

També diu, que viure, és tornar a la infantesa, al temps de les puritats primeres, a les descobertes sensacions inicials; la primera tronada, la primera pluja sobre la pell, els primers estels, la primera mort, la fe primera, la temor primer, la primera fruita, la primera absència, la primera buidor, el primer amor, la primera pregunta, els primers amics, el primer dubte, la primera vacil·lació de la innocència, el primer viatge, la primera llàgrima, el primer bes, el primer adéu, la primera cançó, la primera carta, la primera nit, la primera solitud, la primera companyia, el primer riu, el primer pinar, la primera escola. Tot el que serem i tot el que deixarem de ser, tot es troba, en estes primeres sensacions.

Amb la Parla de la mare, o la Mare de la parla, l’autor ja major, recorda i escriu, la manera de viure, al poble, quan era, un xiquet cinctorrà.

’