Bolangera de dimonis

Aquest llibre es va publicar l’any 1931. El volum que he llegit és la 3ª edició de l’any 1980. L’autor Angel Sanchez Gozalbo és un dels membres que van signar en 1932, Les Normes de Castelló. Abans en 1920 va participar en la fundació de la Societat Castellonense de Cultura sent l’intel·lectual més jove de tots.
El títol del llibre és degut a l’aparició del nom del dimoni en moltes d’aquestes històries. Està compost de nou relats curts, ambientats d’una manera u altra en l’interior de la província, pot ser influenciant al viure en estes terres com a metge no més es va llicenciar.

El volum que tinc a casa el vaig trobar mesclat entre altres en un establiment de segona mà.

1º relat: EL CASAMENT DEL DIMONI DE SORITA.

Esta història és el festeig de la filla del sucrer del Forcall i el jove que fa de dimoni a la festa de la Balma.

2º LA LLEGENDA DE LA VERGE.

Diuen que la imatge de fusta de La Verge de La Balma segons l’arxiu de Morella del segle XIV és perfecta.

3º COLOR I FORMA.

Col·leccionistes i marxants de Barcelona i València, antiquaris de ciutats i viles, coneixen a Mr. Howard Seligmann, el jove director del Museu de Bòston comprador de tota mena d’antiguitats i pintor. Convertí Peníscola en centre d’operacions, pintava adelerat la llum enlluernadora de la mar, passava la vesprada pintant a Mari Gracia al castell. Aquell retrat no s’acabava mai.

4º L’ARGENTERA.

Angelina l’Argentera amava les flors, les estimava amb la passió de donzella de vint anys.

Com en una lliçó de botànica apreciarem la grogor d’una escampada de ginesta i d’argelaga, el blau dels lliris cap el cel, els baladres encesos amb la rojor de les seues flors, i olorarem les toves alfabegueres, els vellutats geranis, les sarmentoses clavellineres, les atractives roses, les humils floretes, la roja flama de la rosella, el punxegut card, el blanc espinal florit, el moradenc i olorós espígol, els verds plomalls del romaní. Amb tot això i més feia un manoll per portar-lo a casa seua fins el moment que davalla pel maleït cingle del diable.

5º LA DIABLESSA DEL RETAULE.

Pere Alemany, venia de Barcelona, del taller dels germans Serra, van dir-li que a Sant Mateu li sovintejarien encàrrecs. Aleshores es bastia l’església i comença a treballar. D’un poblet d’Aragó, de nom La Cuba li demanaren un retaule de Sant Miquel, el pintà amb armadura daurada,

6º L’ARC DEL DIMONI.

Pels carrers entortolligats i costeruts del poble, puja Climentet, és el geperut. No-res-menys que en té dues, una al davant i altra al darrere. Les gepes tenen corba com l’arc d’aquell matí, la figura és tan menuda com petit era l’arc del dimoni que va aparèixer al costat de l’arc de Sant Martí. Tornarà sa mare volguda a contar-li com va nàixer aquell matí nimbat amb l’arc del diable.

7º GALANIES I COBEJANCES.

Dos dones, la Marquesa de Ròtils i la senyoreta de companyia van a casa de la Duquessa d’Ares. L’acollida és amable i cordial.

8º LA LLÈPOLA DE CATALINA. Bernat, orfe de pare i mare, és el caganiu de la família, el més arguellat i groguissó de tots els germans. El doctor Fabià oncle seu l’arreplega; i viu amb ell.

9º L’OCELL ARQUEÒLEG.

La cadernera regirava dins del caixonet on tenia la llavor. Es girava, se’n pujava damunt, dalt de la canyeta travessera i tornava al caixó.

L’autor de BOLANGERA DE DIMONIS ens demostra que coneix les terres de Castelló. Està escrit amb un llenguatge bellíssim on hi ha paraules que pareix sona a música. He gaudit dels diàlegs i situacions, i he recordat vocabulari oblidat, i m’adono, que el món roda i sempre fèiem el mateix, com en un ball, com LA BOLANGERA.