CONCLUSIONS

De les 21 masies que té la Dena dels Llivis, avui queden només sis en les què viuen però ara tenen llum, telèfon, televisió i totes les comoditats possibles.

Els camins per on transitava el bestiar i les cavalleries estan plens de mates i herbes, perquè ara per a transitar per les masies s’han fet pistes per on passen les màquines i els vehicles, el camp està trist.

Tot el sistema tradicional amb els seus valors ha acabat, els antics veïns de les masies només es reuneixen en les ermites de la dena el dia de la seva festa.

És molt difícil veure a ningú pels seus camins ni tan sols algun ramat amb el seu pastor. Quan en les parets es fa un portell ningú el repara.

Suposo que el canvi és bo, almenys no és la vida tan sacrificada. S’ha canviat a poc a poc el bestiar oví pel boví, que es controla millor amb les tanques electrificades sense necessitat de viure en el camp. D’aquesta manera es pot viure en el nucli rural i desplaçar-se al matí amb els vehicles al camp.

Ara, en els corrals ja no hi ha parelles d’animals sinó tractors i vehicles agraris i fins les ovelles han canviat i saben seguir el pastor que va amb moto.

La mecanització del camp ha acabat amb el dur cultiu i amb l’esgotadora sega, les eres estan oblidades, els joves d’ara no saben de l’alegria dels xiquets en el trill i de la satisfacció dels majors esgotats de tant de treball arreplegant els sacs del gra.

A pesar de tot açò no crec que el camp mori sinó que es transforma, com ha passat sempre, doncs seguim necessitant els seus productes i sempre hi haurà llauradors i ramaders, en definitiva GENT DEL CAMP.