Biodiversitat a la rambla Celumbres: lepidòpters

Lepidòpters

Palometes, arna, papallones,

Els Lepidòpters són el segon ordre animal més nombrós, amb més de 100.000 espècies. A diferència de molts altres insectes, és una espècie que no crea rebuig per la societat humana, tot el contrari, som capaços d’admirar la bellesa que mostra la seua morfologia i delectar-nos amb ella.

Aquestos insectes pateixen metamorfosi completa, passen successivament pels estats d’ou, eruga, crisàlide i adult. Les femelles de certes espècies depositen els ous aïllats entre si mentre que altres ho fan formant xicotets grups.

Les erugues s’alimenten de matèria vegetal, de fulles, fruits i arrels. En alguns casos poden ser considerades verdaderes plagues per a l’agricultura però al convertir-se en palometes només s’alimenten a base de pol·len, espores, fongs i nèctar.

Com tots els insectes, el seu cos està dividit en tres trams. El cap, el tòrax i abdomen.

En el cap les antenes compleixen diverses funcions, com les de servir-los de balancí mentre volen. En elles estan combinats els sentits de l’olfacte i el tacte ja que cada antena està recoberta de clotets en els que s’aprecien pelets que són precisament els receptors dels sentits. Els ulls estan formats per milers de xicotets ulls anomenats omatidios, per este motiu els ulls de les papallones són compostos. La trompa és la llengua per a la succió, és un tub buit compost per dos canalons situats al voltant d’un tub central. Quan no l’està utilitzant, l’insecte l’enrotlla en una estructura protectora situada davall el seu cap.

Les papallones tenen 6 potes, i assaboritzen els aliments amb elles, perquè és en les potes on posseeixen els receptors gustatius.

Quatre ales tenen tots els lepidòpters, que estan formades per escates de xicotet tamany que constituïxen una capa sobre la membrana, superposades unes sobre altres, com les teules d’una teulada. Al capturar una papallona i tocar-la amb els dits les escates es desprenen i el color desapareix de la zona del contacte. Cada escata és d’un color únic.

Per a notar la diferència de les papallones nocturnes o diürnes, cal fixar-se en que: generalment, les nocturnes reposen amb les ales esteses. Les diürnes, quan descansen normalment ajusten les ales de manera que pareixen una espècie de vela al seu cos.

En les diürnes, les antenes acaben en forma de maça o porra. A diferència de les nocturnes que posseeixen diversos tipus d’antena, però mai amb forma de maça.

També és diferent el seu cos. En les diürnes és prim, al contrari de les nocturnes que tenen el cos més gros, i posseeixen una prolongació en forma de ganxo en la vora interna de les ales posteriors que les diürnes no tenen.

Fotografiar papallones és molt laboriós, volen molt ràpid i l’única manera de fer fotos d’elles, és al matí, abans que calenta el sol. El moment més adequat és quan estan libant el nèctar de les flors.

Fins ara, les fotografiades en la Rambla Celumbres són de les famílies: Hesperiidae, Lycaenidae, Papilionidae, Pieridae, Nymphalidae. Les més nombroses són de la família Nymphalidae i les menys Hesperiidae.

La seua funció en el medi ambient és la de transportar el pol·len de les flors a diverses plantes, amb la qual cosa ajuden a la pol·linització, fan part de la cadena tròfica dels sers vius, i són indicadors ecològics de la diversitat i salubritat dels ecosistemes en què habiten.

Paquita Julian Querol