La Balma

El primer dissabte de setembre, és festa Grossa a La Balma:
Sols cal dir això, i tota la gent de la contornà, sap, que en aquest lloc de peregrinació, se celebra la victòria del Bé contra el Mal, amb la lluita de l’Àngel sota Lucífer. La representació, es fa al començament del camí, sota la majestuosa creu coberta, amb unes pintures bellíssimes del pintor morellà Cruella. El diàleg entre l’Àngel i el dimoni té un text antiquíssim, la lluita acaba, quan l’àngel venç al dimoni, ficant-li el peu al cap.

Els grups de gitanetes, llauradorets i pastorets, acompanyen a la processó fins l’església construïda dins d’una balma, amb danses ancestrals, sota l’ordre, dels pastors majors, i la música de dolçaina i tabalet. Els vestits molt vistosos, són de colors blau, roig, i groc, la camisa blanca i tots calçats amb espardenyes minyoneres. Per la vesprada, tornen al poble amb la peanya i la gran bandera, i davant de l’església de Sorita, s’encomien de la mateixa manera, dansant fins el proper any.

La Balma, és un conjunt d’edificis històrics, construïts S. XIV encaixat de forma bovejada, a una balma o abrigo natural, on antigament en l’església, es feien exorcismes, fets que estan documentats, aleshores, es creu que moltes vegades eren malalts epilèptics.

Actualment tot el conjunt s’ha restaurat, i es pot gaudir d’hostaleria i restaurant.

Moltes vegades he estat aquest lloc, doncs és difícil passar prop per la carretera que va a Aiguaviva (camí natural cap al Baix Aragó) i no entrar a fer-li una visita.

Quan els nostres fills eren menuts, en les vacances, estàvem al poble, i anàvem a prendre el bany al riu Bergantes que creua tota la vall, a un toll que fèiem servir de piscina, on l’aigua te corren, està molt neta i fresqueta, cinc km més enllà, prop de la província de Terol, on el riu s’ajunta amb el Guadalope afluent de l’Ebre.

Aquest any, la visita al santuari amb els amics de Cinctorres, ha segut com calia, el dia de la seua festa. Estava de gom a gom, hi havia paradetes de llepolies, records i moltes coses més.

De sobte, he oït que em cridaven, i la meua sorpresa ha segut veure entre la gent de totes les edats que hi havia, al veïnat del carrer Virgen de La Balma de Castelló, molts d’ells amics i clientes meus del Mercat de Sant Antoni, (no recordava que molts anys visitaven a la Mare de Déu el dia de la seua festa assistint a la celebració).

L’amiga Reina tota seriosa em va dir, Com pot ser? Eres un cas!! Et coneixen per tot arreu on vas. M’ha fet cavil·lar… Serà veritat?