Les noves tecnologies

Els que hem creuat la barrera del mig segle, ni en somni pensarem tot el que ens quedava per aprendre. I quan creus que a nivell familiar i professional o has fot tot, t’adonés que no és així, i que la nostra generació és la del canvi.

En la nostra infantesa i adolescència el que deien els nostres pares, era el que es feia sense cap discussió. El contrari era impensable.

Desprès quan arriben els fills tot es diferent, aleshores busquem més el diàleg i surt la pregunta (per que tinc que fer açò u allò) i com et descuides un poc manen els fills més que tu.

I venen els nets i ens toca fer d’avis passejadores, cangurs i el que fa falta, I de tat en tan els menuts ens donen alguna llissó. Els xiquets tenen una habilitat especial per les Noves Tecnòlogues.

Aleshores ens toca aprendre a nosaltres

La prova de foc es quan els fill et diuen que necessites un telèfon mòbil,(Crec que fiquen eixa escucà per a canviar-se’l ells). Com es natural el meu primer mòbil va ser heretat. Al principi aprens el que es més basic com fer, rebre trucades i… poc mes. Quan ja em vaig aprendre alguna funció més es va trencar, clar com era de segon ma, em van dir, que era normal. El segon també va ser heretat. I va ocorrin el mateix. Aleshores tinc un mòbil que m’ha comprat, al meu gust, no sols el model, també el color, té un munt de funcions que segur no aprofitaré mai.

Desprès va tocar-li el torn, al ordinador.!!Que suors!! em van preparar tot el que feia falta, clar, també era de segon ma, El fill em va explicar com funcionava tot, jo escoltava pensant (axó no ho aprendre mai). Quan em vaig quedar a soles no recordava res.

Ja està engegat! El ratolí, pareix que te vida pròpia, a vegades desapareix i surt per on menys se esperes, altres vegades es queda la pantalla,! vaja,! l’escriptori, tot en blanc, les lletres pugen i baixen al seu gust, no saps com, això si les trobes al teclat, doncs ja vegades que pareix que s’han perdut. I t’adones que la culpa la te el cursor que (també va per on vol)

Poc a poc es va perden la por, encara així, quan em fica davant del PC no saps com anirà, i si tens curiositat per les aplicacions de la barra de eines, i en el meu cas sempre feix les coses per instin, surt el que surt. Provant el disseny de pantalla i sense saber com es va omplir d’un color viola intens que feria el ulls, i com no recordava com u vaig fer va estar així un munt de dies.

Un altra vegada desprès de fer una petita redacció no se que va ocórrer es va esborrar tot, Jo parlava a soles dient (qui em fa passar aquest mal trago) i el meu net de 5 anys que estava darrere, en una veu dolceta em va dir (abuela truca esta tecla) com un miracle tot va tornar a estar com abans, i vaig decidir que tenia que aprendre i fer algun curs, almenys estar un poc al dia. Aleshores mirem tots dos per Internet mapes callejeros busquem coses que el xiquet em vol ensenyar, classifiquem fotos, i clar en aquest e cas va ocorri el de sempre.també la càmera digital va ser un “regal”te un munto de funcions, a mi el que m’agrada es fer fotos sense pensar, el que veig, i desprès si fa el cas es borra, i calcificar-les en carpetes, ¡vaja! Que ho passe bé i com a perdut la por, sempre s’aprenen coses noves, I m’ha fitxat que hi han moltes coses relacionades amb les Noves Tecnologies, que mols dels electrodomèstics es programen i que poc a poc em vaig ficant al dia, almenys quan em fica endavant l’ordinador és per plaer i les hores volen. No en pensava que llegiria la premsa i escoltaria música i parlaria amb les amitges i trobaria per Internet informació de les coses més diverses fins receptes de cuina i veure en directe com plou o neva al meu poble, Quan alguna cosa es borra am paciència o encontre, crec que es pura lògica: i quan no surt bé es perquè ho ha fet malament, tot es qüestió de fixar-te el que fas, que l’ordinador no s’enganya mai.L’error sempre es nostre.

Paquita, 2008