Els nostres jocs

A vegades creem erròniament que els xiquets necessiten joguets per despertar la seua imaginació, i sols cal recordar els jocs en els que tots hem participat quan érem menuts i es jugaven als carres, places, a les afores, i descampats, sobretot als pobles.

Com a jocs tradicionals coneixem aquest Jocs Populars que de vegades es veuen com si fora una novetat, quan la veritat, sempre ha segut una manera divertida d’aprendre a compartir i veure, que no sempre es pot guanyar.

Hi ha jocs de tota mena. Afectius, de pagar, de festa, de córrer i saltar, de perseguir-se i de totes les maneres que la imaginació vol donar.

Els jocs efectius són els que nosaltres rebíem dels pares i avis, que a la vegada han passat als nostres fills i néts, és una manera d’acaronar, que ens miren, de fer sentir als infants els moviments de manetes, i el millor premi és, quan el nadó feia un somriure, i ens imitava.

Jocs efectius

Bernat Bernat

Bernat, Bernat,
pegat al cap
en un coixí
tot foradat.

Els dits

S’ agafa la maneta del xiquet i primer pel dit gros fins al menut, dir-li:

Este és el pare.
Este és la mare.
Este demana pà.
Este diu que no hi ha.
Este diu:
En el calaixet,
En el calaixet està.

Mix mixineta

S’agarren les manetes del xiquet, i es fan passar per les seues galtetes, dient-li:

Mix mixita,
sopetes en lleteta,
vindrà i se’ls menjarà
la gateta: nyam, nyam, nyam.

Tita pon un coco

La mare canta al xiquet amb la mà oberta i marcant amb un dit com si tingueren un ou, simulant que li dona a beure i diu:

Tita pon un coco.
Tita pon un ou.
Per al meu xiquet (o xiqueta).
Que se’l menjarà…nyam…nyam…

Altres jocs

En els jocs populars sempre hi havia una persona que pagava. Una manera de determinar qui era aquest xiquet o xiqueta, es feia recitant una cançoneta, de manera que s’anaven eliminant un a un, fins que quedava, qui tenia que pagar:

Uni, dori,
teri, coteri,
canta laveri,
veri, virón,
compta-les bé,
que dotze són.
Xibiricú, xibiricà,
xibiricuri, curifà,
xibiricuri, curifero,
xibiricuri, fora estàs

Botar la corda

Un del joguets més habituals que portaven a les xiquetes Els Reigs Mags era un Saltador, que consistia en una corda de colors ben trenada amb un amarrador de fusta també de colors a cada punta just als extrems que dos xiquetes menaven mentrestant les altres fent torn saltaven sense tocar la corda. Quan algun jugador o feia malament i la tocava pagava i entrava la següent. Hi ha lletres o que es canten o reciten en aquest joc rítmic.

Aquest és per a fer un salt cada passada:

La lluna,
la pruna,
vestida de dol.
Sa mare
li pega.
Son pare
no vol.

Conillets amagats

Aquest joc encara el juguen els meus néts menuts. A vegades jo faig de mare i un d’ells de llebre. Els demés s’amaguen i la mare els diu:

Conillets a la volta,
que la llebre està solta,
conillets amagats,
que la llebre va ha passar.
De nit i de dia,
el Sol se ponia,
Conillets, esteu ben amagadets?

Quan diuen que no, repeteix la pregunta, fins que tots diuen que sí, qui fa de llebre ha estat amb els ulls tapats i va a buscar-los. Al primer conillet que trobarà serà la llebre, al repetir el joc.

Corregudes de sacs

Un joc senzill i molt popular en el que poden participar tots els que volen, sols es necessita sacs i prou espai pa fer una cursa dins dels sacs, que porten agarrats amb les mans a la cintura. El que primer aplega a la meta és el guanyador.

Cucanyes. Trenca perols

Abans eren perols de test plens de joguines i a vegades farina, aigua, etc, penjat d’una corda subjecta a dos costats i els xiquets amb els ulls tapats i un pal intentaven trenca-la, cosa complicada, doncs abans l’encarregat del joc li donada unes quantes voltes i moltes vegades anava en el pal, donant colps a on no era. Quan encertava el premi era per a ell i dels xiquets que estaven esperant. Actualment les cucanyes són cistelles de paper que fan el mateix servei, d’on surten llepolies.

El boli

Es juga amb un boli, rep aquest nom, un trosset de fusta d’uns cinc centímetres de llarg, amb una grossària d’un dit amb els extrems acabats en punta. La pala és també necessària per al joc, es composa d’un aparell semblat a les pales de ping-pong però més estretes.

L’equip que comença en una paletada a de llançar el boli més lluny, dient «boli» i el contrari diu «da-li»aquest intentarà empomar-lo si és així l’eixida passa a un altre jugador del seu equip, però si no l’empoma l’equip contrari seguirà amb el joc que té més variants, normalment són dos jugadors en cada equip

El guà

El joc girava al voltant d’un foradet fet a terra que es nomenava GUÀ quan els carrers eren de terra. Una ralla feta a una certa distancia del guà es d’eon cada jugador alineat tira la seua boleta que abans era de terra. Quan més prop del forat millor. El que guanya és el primer que intenta amb un moviment dels dits col·locar dins del forat la boleta si ho aconseguís diu «guá». Altres paraules que es diuen en diferents jugades són: “meras”, “tute”, “matute “ “a per aquella”, “caga bola”, “ fer manega”. Aquest joc era molt popular entre els xiquets.

El rogle

Aquest és un joc de xiquetes, que formaven un cercle o rogle quan més gran millor. A vegades una xiqueta al mig del cercle contestant, cantant o recitant a les alres xiquetes.

La Bolangera del tupí
sense foc la fa bullir
feu-li foc i bullirà.

També:

Caragol, caragol,
Trau les banyes, que ix el sol.
Sobre brases la mort es presenta,
En cassola o en perol,
I t’adoben en salsa coenta;
Se la menja qualsevol!!
Caragol, caragol,
per a tu jo no ix el sol.

El sambori

En aquest jocs podia jugar varies xiquetes. Es tracen a terra uns quans rectangles numerats amb clarions, també era necessari una tella plana que es llançava damunt d’un quadró cada vegada procurant que no se n’isca empenyent amb la punta de l’altre peu la tella d’un rectangle a un altre.

Un altre moviment es fa, saltant amb un peu els tres primers quadros. Es descansa sobre el quart i quint, es salta sobre el sext, es descansa una altra vegada sobre el sèptim, era el moment adequat per a donar la volta d’un salt girant-se i tornar al principi.

Gallineta sega

El que paga té els ulls embenats, i a cegues ha de buscar als altres i agafar-los, com que abans l’han donat voltes no sap on estan els demés xiquets, quan n’agarra un, ha d’endevinar el seu nom. Si l’encerta aquest és la següent gallineta.

Mentres li donen voltes, li pregunten:

Gallineta cega, què has perdut?
Una agulla i un canut.
Busca per la xemeneia.
No, que em faré negra.
Busca pel terrat.
No, que em faré gat.
Doncs busca qui t’ha pegat.

Jogar a bous

A l’estiu, als pobles encara es pot veure xiquets que juguen a bous. Es necessiten les banyes de bou, cosa molt important. El propietari de les banyes és el que fa de bou, ell mateix és un bou que «mufa» i persegueix als que juguen, o a vegades intenten nugar-lo, que de tot es veu.

La taba

El joc de la taba que conec es jugava amb l’osset de corder (l’astràgal o taba) hi ha més maneres, el que recordo és un joc semblant al dels daus. Les cares de l’ós s’anomenen així: segons com cauen. Panxa, clot, carn i cul.

La xata merenguera

Un dels jocs més populars. Les xiquetes formen dos files paral·leles mirant cap al centre. A cada cap de corredor es col·loca un altra xiqueta. Al començar a cantar, de manera rítmica fent palmes les dos que estan a l’extrem del corredor amb les mans a la cintura, es posen a recórrer el passadís, saltant cada una en sentit contrari al de l’altra. Quan acaba la cançó fan el mateix una xiqueta de cada filera, fins que hagin ballat totes:

La xata merengera,
(vuit, nou, deu)
com que és tan fina,
(trico, trico, tras)
com que és tan fina,
lairo, lairo, lairo, lairo, lairo.
es pinta els colorets,
vuit, nou, deu,
amb gasolina,
trico, trico, tras,
amb gasolina,
lairo, lairo, lairo, lairo, lairo.

Les maces

El joc de les maces sols era una vegada a l’any, la resta de temps estaven guardades, fetes de fusta, rodones amb mànec, i de mesura diversa. El dissabte de gloria, a les deu del matí desprès que el Nostre Senyor ha ressuscitat, el capellà feia un recorregut per tots els carrers, i casses del poble o parròquia, acompanyat pels coteros o escolanets, beneint les casses que tenien la porta oberta amb aigua beneïda i també tirava un polset de sego, li donaven o bé una moneda i un ou que ficaven a un calderet. Els xiquets amb les masses a la porta que estava tancada li pegaven colps fins que l’obrien i anaven cantant:

Ous i diners,
que el retor,
no dirà res.
Ous dels ponedors
que content
està el retor.

També les dones tiraven aigua al carrer i l’agranaven, es cantava una cançoneta que era més bé de xiquetes que deia:

Ratetes, ratetes,
eixiu del forat.
Que el Nostre Senyor
Ja ha ressuscitat.
Obriu les finestres,
obriu el terrat.

L’ultimeta

Aquest és un joc de perseguir-ne. El xiquet que paga té l’ultimeta. Contava fins a deu i començava a perseguir als demés jugadors. Quan en tocava algú li deia l’última, i era aquest el que havia de pagar. Contava deu altra vegada i començava a perseguir als demés altra vegada. Quan algú no volia seguir jugant, passava l’última i deia:

L’ultimeta amb candao,
I em menjo la clau.

L’oca i el parxis

Crec que en moltes cases que hi ha xiquets, es coneix el joc de l’oca, és un joc on poden participar grans i menuts, no conec cap xiquet que no li agrada, el guanyar o perdedor és qüestió de sort.

Les 63 caselles que es compon el joc és un camí d’obstacles, fins arribar el primer, a l’oca. Segons el número que surt al daus, vas avant o arrere, tot va bé si surt l’oca «de oca a oca i tiro por que me toca» però no és així si encertes el pont, el mateix guanyes casetes que les perds, o bé si caus al pou, la fonda, el laberint, o la presó, la mort és el pitjor; has de tornar a començar, és una manera també d’aprendre a contar amb les fixes, i també de compartir temps amb el menuts i grans.

Per jugar al parxís sols cal donar la volta al taulell, el joc és diferent s’ha de cavil·lar més, visualment els diferents colors: roig, verd, groc i blau el fan molt atractiu, als ulls del xiquets.

Trompes

La trompa roda ràpidament en terra gràcies a l’impuls que li dona el cordell enrotllat, quan es desenrotlla a colp de brac.

Hi ha diferents classes de trompes, per la seua mesura i forma.

Trompa ordinària o capona.
Trompa barranca.
Trompa petaca.
Trompa capona.

El joc consisteix en fer ballar la trompa, dins d’un cercle. No hi ha un ordre, els jugadors les llancen quan volen, hi ha diferents maneres de joc inclòs llançar la teua procurant tirar la del contrari.

Volar catxerulos

El lloc adequat pa fer volar el Catxerulo és sempre en la platja el dia que fa vent. El mateix agrada a xiquets que a grans. Els dies de Pasqua són adequats per a practicar aquest joc, inclòs es fan curses. És un bonic espectacle d’habilitat i colors.

Tots els jocs que ací es poden llegir els conec, hi han molts més. Hem passat una bona estona recordant-los amb els mues germans (els jocs de xics els coneixen tots) i també he preguntat als amics. El pitjor de tot ha segut recopilar les cançonetes, o bé en faltava un tros o cadascú les deia d’un altra manera. Crec que en cada lloc sent el mateix joc és diferent. Com deu ser.