La Maragatería

Des de lluny el poble es veu uniforme, La pedra de les façanes és d’un color rogenc de forma irregular cassi rodones, del mateix color que les teules i altres també d’un color grisenc de pissarra sense polir, Moltes de les portades son de mitg punt de pedra i doveles, totes tenen entrada de carro «com deien a la Plana». Es un poble maragato dels antics traginers, els que amb recrues, transportaven mercaderies per rutes romanes fins a Galicia i tota Castella. Lloc on pareix que no ha passat el temps i que en un moment donat escoltarem el rodar dels carros. Els carrers estan empedrats amb cantos rodats o morrillo, i per el centre amb llosses de gres roig. Està una mica empinat, però no ho pareix als peregrins que fan el camí i pugen en parelles o a soles carregats amb la motxilla i algun parell de botes de recanvi penjant pel costat. Càrrega per antiges

Abans d’aplegar al cruzeiro o peiró, es troba l’alberg de pelegrins, aquet esta concorri’t per joves de diferent procedència descansant als esglaons de la graderia del cruzeiro, un d’ells, trau un petit joc de l’oca i amb el del costat comencen a jugar.

Hi ha un home d’edat indefinida que mirant -los i es diu; aquet joc es el camí que vosaltres esteu fent!!!

De moment tots és silenci… i els diu:

Les caselles son els obstacles i llocs per on passeu.

Quan trobeu l’oca, avanceu alegrement.

Els ponts son els rius que teniu que creuar.

Quan es quedeu a la posada, son dies perduts.

El pou, son els problemes que surten pel camí si caus dins s’endarrereix i tens que esperar.

Els daus, son la sort que a vegades pareix que tenim, i altres no.

El laberint es el que diu, donar voltes fins que retrobem el camí

La presó és el que és, difícil d’eixir d’ella.

La calavera, la mort, i desprès, el renaixement.

I per fi l’ Oca el gran premi, esteu en el seu jardí. Heu arribat a Santiago, heu acabat el Camí. Els joves, mirat al pelegrí li varen dir: com sap vostè el que vol dir? I ell contesta- aquest joc el varen fer els meus germans templaris, i té aquest simbolisme i molts més, sols cal mirar la petjada que deixa la pota d’una oca, té la Creu Tau del Temple, és la seua signatura.

Els joves pelegrins es miren amb sorpresa, volen preguntar -li alguna cossa mes però… no hi havia ningú, ha desaparegut serà un somni? el que està clar, és si ve el cas, que miraran la petjada d’ una oca, aquesta que sigues de veritat, no dins del joc de l’Oca.