Beato de Facundo

Personalment, el documental m’ha paregut molt interessant. Ben fet i amb un contingut molt enriquit pels diferents punts de vista dels especialistes que hi participen. M’ha atret molt l’atenció en allò que explica com materialitzaven el còdex. L’obtenció de tintes amb uns colors tant atractius que encara perduren. Les tasques de fusteria o de maquetació. Obtenir el pergamí, o la vitel·la, treballant el cuir (probablement de xai). Tot un procés de fabricació que funcionava ben bé fa un mil·lenni, i més.

Respecte a l’apocalipsi jo veig que és un terme molt ampli en interpretacions del qual en podríem parlar i no mai acabar. Per exemple, la pròpia existència de l’ésser humà sovint conclou amb un seguit de patiments abans de tancar els ulls, per passar tot seguit a una vida millor.

A nivell col·lectiu sempre hi ha hagut civilitzacions, imperis, regnats, ideologies i demés que han estat aniquilats o extingits per imposar-se’n altres suposadament millors.

Si fem una ullada en la vida del món tampoc sempre ha estat la mateixa. Per als dinosaures la caiguda d’un meteorit, de segur, va ser el seu apocalipsi. L’espècie humana no té cap garantia de sobreviure sense fi.

Al nostre sistema solar li queda mitja vida, pel que diuen els científics i respecte a l’univers en sabem poc.

Per tant, com no va a interessar-nos, tant abans com actualment, bé a nivell individual o col·lectiu, a quina estació s’aturarà el tren on viatgem? Aleshores; un personatge, una revelació, una data amb xifres curioses com el 1.000, 2.000 o qualsevol altre signe o símbol serà sempre un “avís” de que la fi i el canvi són a prop. I perdurarà mentre els humans siguem vius i no arribe l’Apocalipsi!