Els reis d’Orient

El dia que jo vaig nàixer, - deia ma mare, que hi havia dos pams de neu- I no sols era això, doncs a un poble, de poc més, de mil habitants, el nàixer el mateix dia, tres xiquetes, no era qualsevol cosa. El fet, va ocórrer l’últim dia de gener,- per això la neu -.

La cigonya va tindre faena tot el dia.

La primera va ser la Regina, i clar, amb eixe nom, com no hauria d’agradar-li manar després? Els seus pares vivien al carrer dels rics,

La segon va ser la Feli, també, li van encertar el nom, tot li semblava sempre bé. Sa casa, estava davant l’ajuntament, a la Plaça Nova.

Jo, vaig arribar de nit, casi no m’esperaven, de tan tard, com era. Es va entera tot el carrer, no es per a menys, a les set cases que hi havia al carreró de la Placeta, sols hi havia xics. Aquest carrer era un món apart. Les portes de les cases sempre estaven obertes, i el que entrava allí era per algun motiu amb concret, doncs no era carrer de pas,

Sempre jugava amb els xiquets del carreró, Pot ser per aquest motiu quan anys després, la meua família, va ser tota d’homes ho ha vist normal.

Les nostres mares (em referís a les mares de les tres xiquetes·) varen resoldre que seríem amigues. Tot anava bé fins quan s’acosta Nadal i la festa dels Reis. Primer els Reis, anaven a portar els regals als carrers principals, i després arribaven al carreró.

Tots els veïns estaven a la nostra cuina, sempre després de sopar, doncs allí, a més de cuina era el lloc on rebíem les visites i on es feia la vetllà tot els dies d’hivern, sempre estava l’allar anses.amb bones braces

El primer que escoltava quan arribava el Rei, d’Orient era el Moro, doncs era el nom del nostre ase, bramava una i un altra vegada, i tot hom sabia que el Rei estava a prop, I després…sonava l’andana

L’avi ens deia:

Encendreu el llum! – Pot ser, que el Rei no sàpiga on va, i el Moro li solta una gita.–

L’ase, als de casa coneixia a tots, però quan s’arrimava algun desconegut bramava de bo.

I nosaltres, es quedàvem a les fosques, fins que el Rei era a la cuina. sol hi havia una bombeta a la cuina i una altra a baix a la entrada, i no podien estar enceses les dos al mateix temps.

-Amb conte xiquets, no boteu! - deia l’avi, - o fins i tot ens ensorrarem tots damunt del Moro -.

Doncs la cuina, estava damunt del corral.

El Rei d’Orient no mai tenia pressa i com a més a més tots els veïns estàvem junts, tenia molta faena.

Després de fer-me cantar, ballar i recitar un vers de benvinguda. (cosa que em solien fer tots els anys, damunt d’una cadira), em donaven el regal. El primer que recorde era el Pepito, que ninot mes maco! Després li tocava l’avi, sempre el mateix, un paquet de tabac quadrat, de color verdós amb el escut d’Espanya i al altre costat deia COMPAÑIA ARRENDATARIA DE TABACO, Picado fino superior 25 gramos, 0,70 ptas. L’avi, quan l’agafava sempre li feia un somriure a mon pare.

Als xiquets del carreró coses de xics, un cavall de cartó amb rodes i ramal, unes pilotetes amb una goma que es ficava dins d’un dit i botava sense caure i altres coses. Als veïns, tota mena de coses de menjar, que si un plat de codonyat, o una xicoteta ampolla de cireres amb vi, o bé un grapat d’armelles o nous i fins i tot, ous de les gallines d’Orient, tot sortia d’una gran cistella amb tapes. El que sempre arribava tard era l’oncle Moreres i no mai tenia regal, però sempre estava content. Jo pensava… que tenia la veu molt pareguda al Rei, però com no li veiem la cara dons sempre anava molt tapat, . seria per això

Tots els anys eren pareguts, una vegada em van portar unes gallinetes de llanda, que manejant els meus ditets picaven al terra, com si busqués el gra i doncs no sé el que ocorria que als pocs dies es perdien un any i un altre i es cla, r al any següent com que el Rei ho sabia em portava unes altres molt semblants, jo pensava que eren de la mateixa cloca, ja no m’.agradaven, sempre em fugien.

Un any, em van porta també, una caixa de colors Alpino.

El dia següent, el dia sis de gener era Festa Grossa

Després de missa, (on ens portaven les mares totes mudades) pesàrem per davant d’ on vivia la Regina, i sempre en deia: Entreu i veureu que m’ha portat el Rei.

Quantes coses! Allò pareixia una botiga de joguets! Tot damunt de prestatges, joguets de tots els any darrere, senpre estaven nous. Aquest any hi havia una gran nina, preciosa!… quasi com nosaltres de gran I ens deia:

- Els diumenges si veniu a ma casa la podreu tocar.-

A la Feli, tot li semblava bé. Els seus pares, tenien una botiga de d’aquestes que hi ha menjar i de tot el que es demanes. El Rei li portava a més d’altres coses sempre moltes llepolies, confits i caramels, semblants als que tenien dins dels gerros de vidre, i que de tant en tant les mares ens compraven, quan era alguna festa.

Però jo tenia a Pepito, el meu ninot, que sempre em semblava el millor, la careta com que era de cartó tenia el nas un poc pelat, les cames es varen trencar però ma mare buscant pel baül va trobar un bolquer de quan jo era menuda i ben ficat estava molt guapo.

De tant en tant la Regina ens deixava tocar la nina, La que era quasi tan gran com nosaltres.

Un any, esperant que arribarà el Rei em va dir ma mare que Pepito estava molt lleig, i que aquest any em portarien una nina molt bonica.

De la cistella amb tapes, com tots el any sortien les coses de sempre, el tabac del avi, Les nous, armelles, els ous de les gallines d’Orient Alguna vegada, un tros de torró semblant als que feien els confités del poble, aquesta vegada vaig ser l’última en donar-me el regal.

Sí que era bonica, la nina,! tenia la careta de porcellana, els llavis, xicotets amb forma de cor i d’un color vermell intens, les galtes rosades com les pomes, els ulls …oh… els ulls!…, tenia grans pestanyes emmarcant-los i de color blau, com el cel, i quan la gitava al meu braç els tancava com si estigués dormida, i els cabells rulls de color clar, El vestit, amb petites floretes de diferents colors i un davantal amb volants per damunt del muscle i darrere un gran llaç de color blau. sabatetes i calcetins blancs

Així va ser la primer nina de veritat, com Déu mana, que vaig tindre. Sols tenia un defecte,(“si cau a terra es trencava), i per a jugar amb ella em va dir ma mare, -tens que jugar amb coneixement! – dons… era poc avorrit! prompte em vaig cansar de la nina… i buscava a Pepito, que era un ninot de veritat per a jugar però se’l va emportar el Rei…quins plors!…

No mai més li vaig ficar el nom a cap ninot

L’últim any que vingué el Rei d’Orient a ma casa va ser quan en compte de la cigonya el Rei d’Orient, portaria al meu germanet, Tadeo, el nado va arribar dos dies tard i clar vaig veure que el Rei, no tenia formalitat i es va descobrir tot.

Doncs i tot, al meu germanet el va portar el Rei. i no vaig presumir poc! portant a ma casa a la Regina i la Feli a ensenyar-lo, estava tant contenta que fins i tot les vaig deixar que tocaren les manetes al xiquet.(Dons elles no en tenien cap de germanet). La Regina em va dir -m’agrada més, que la meua nina.- (la que era tant gran com nosaltres) i la Feli li deia a ma mare -li canvi el xiquet, per una conilla molt gran que tenim al corral que vull molt.-

Aquest va ser l’any de Reis més important per a mi. Fins i tot quan arriben estes dies i veig la quantitat de ninots de tantes maneres que es veuen pel comerços (seguis pensant) que el meu Pepito que va durar molts anys amb el nas pelat i cames trencades, vestit amb un bolquer com el meu germanet era el millor per a mi.!

I… sorpresa! aquest any els Reis d’Orient s’han recordat de mi.

Però clar, no m’han fet ni cantar ni ballar, fins i tot no els he vist. Al costat don els nets varen deixar una safata amb un got d’aigua un tassó de cereals pals camells i junt als paquets embolicats amb papers de colors on hi havia a més d’un cotxe que va soles, una granja plena d’animalets que es fa i desfà, un ordinador de joguet que pregunta coses, una playstation amb jocs i més coses, també hi havia un paquet més menut on deia:agúela Paquita.

Què serà?

Doncs m’han dit els meus fills, que es un clauer porta-fotos digital.

Quan m’ha quedat a soles, amb molta il·lusió i … una miqueta de por, ha engegat l’ordinador. I buscat entre totes les fotos que tic guardades, n’he triat unes quantes, amb molta cura, les ha ficat al clauer, i…jo soles em feia un somriure pensant:

Aquest estiu, quan al poble em reuniré amb les meues amigues la Regina i la Feli els diré: - Veniu i mireu que m’ha portat aquest any els Reis -I els ensenyaré el clauer i una a una… totes les fotos, dels meus nets.

Paquita, 6 de gener de 2009