Cartes amb Manel

Notes breus

La meua Felicitació de Nadal va acompanyada d’un dels meus relats.

Desitge t’agrado. I recorda que tenim pendent una xerradeta.

Hola Vicent ha pensat que em portarà el meu germà Tadeo. Al volta’n de les 7 de la vesprada estarem per davant de la Església. Si tu estàs per allí ens portaràs al lloc i si no es així ja ho trobarem.

Resposta a Manel

Manel, moltes gràcies per les teues afectuoses paraules. També bare ser un dia important per a mi. Trobar la tomba de la teua avia, va ser una sorpresa inesperada per a tots, quan aniré al cementeri de Morella a visitar als nombrosos parents que tinc aleshores, també serà visita obligada «La tia Maria» con era pera nosaltres la teua avia.

Les poques hores que varem parlar en vam fer veure que ets un home de món, educat, reflexiu, que parla poc i escolta molt, que tot ho veus, preparat per tenir èxit en el teu treball i en la vida, con ha segut, i amb una esposa, Andrea, encantadora.

Jo, sempre parlo massa, i massa fort (soc sorda) aquest és un dels meus nombrosos defectes. Però em sento afortunada de tindre família i amics que m’estimen com soc.

Quan vaja uns dies a Cinctorres a Pasqua del 2014 tornaré a mirar el llibre de la parròquia i així estarem segurs del que tu me dius, doncs es possible que Miguel i Felipa Segura Mestre eren germans.

Molts caps de setmana m’agrada anar al cap. Al terme de Cinctorres tinc un xicotet refugio de 35 m2 (maset de Tadeo)que varem fer fa 16 any amb 18 hectàrees junt a la Rambla Sselumbres, part de l’herència familiar de Felipa Segura Mestre, la nostra besàvia, que mon pare sempre va conservar, i nosaltres els fills també, prop del mas de Clara d’eon venen les nostres arrels, afortunadament aleshores està declarat Paisaje Protegido així que es un plaer caminar per els montes entre pins, carrasques, roures, savines, ginebres i moltes plantes aromàtiques on s’aprecia molta diversitat. Quan tu vulgues, podeu anar.

Moltes gràcies per les fotos són un bonic record.

I si, estic recopilant fotos i fent el arbre com tu m’has dit, no si s està bé quan puges fes-li una miradeta.

Seria bonic tornar a veure mos el proper any.

Una forta abraçada per a tu i Andrea.

Paquita

P.D. T’envie una foto de la pintura que ha fet (mol roina) però em divertís pintar pedres, es una copia d’un retrato antic de casa la Parra. El home del burret és el teu avi.