No és el que era

La casa de Joanet de la Fura, que està davant de la nostra, fins que no arriba quasi meitat d’agost no es veu a ningú, està tancada, aleshores ve l’avi amb algun fill, desprès, tot son visites que jo no conec, fins quan venen els néts i besnéts a visitar-lo i s’escolta soroll de xiquets i grans.

No es veu gent al carrer com abans, quan fent rogle amb una taula, els veïns, totes les vesprades jugaven a les cartes, i jo, estava assegut al costat de Mercé amb la corretja dins de la pota de la cadira, així no me’n anava darrere de la meua ama Paquita, i les seues amigues.

Aquest any, no he vist a Xarli el gosset de la Rosa, diu, que està al paradís dels animalets, el que aleshores ve, també li diuen Xarli i no té res que veure amb el meu amic de sempre. Aquest, és un cadell dos vegades més gran, amb una orella més baixa que l’altra i sols li agrada jugar, li faltava aixó a Yako l’altre gos de la família!!! Abans, quan anava de passeig amb el primer Xarli pareixia un sinyoret, tot el pel blanc com un corderet i es comportava, aleshores està fent les mateixes tonteries que el nou Xarli, si no fos, perquè la meu ama Paquita em diu cuidadet de fer patir als veïns!!! els donaría un bon ensurt, no fan més que estossinar-me, jo vull estar a la meua porta mirant a les gossetes que passen per la Placeta del Cap de Vila.

A més, passa un altra cosa: al galliner de les eres, on hi havia cinc gallines ponedores i un gall molt escandalós, que jo anava a veure’ls tots els dies i els lladrava, sols hi ha dos polletes avorrides que no diuen ni “mu” quan vaig a veure què fan.

També té la Rosa a casa seua, una coloma passejant per tot arreu amb la cua oberta presumint.

Es clar que el carreró de La Placeta, no és el que era.

Listo