Nit de Maitines (revista)

Compartim casa, sofà i sillo, passegem junts tres vegades al dia. Quan un dels seus fill em va portar a casa de la meua ama, esta va dir que era el cadell de gos més bonic que havia vist mai. La vaig mirar fito…fito… que llets es!!! deia, així es va quedar el meu nom. Em diuen Listo i soc un gos.

Quan sento dir ccada any (sopar de Maitines) hi ha sé el que vol dir. Ha après el significat d’aquesta paraula. La meua ama estarà uns dies abans, fent preparament i cuinat.

Ella trau d’una caixa de cartó figuretes del Naixement de fang cuit de quan era xiqueta que s’estima molt, i les col·loca damunt d’un prestatge del moble del menjador fora ma, ha escarmentat, doncs quan el Belem estava tot muntat damunt d’una tauleta i arribaven els net menuts, era un joguet per ha ells. El mateix ficaven l’estel penjat al pou, que als Reis d’Orient damunt dels camell mig coixos, de les vegades que hi havien caigut, i amb un parell de potes curades amb pegament, dins del portal amb la mula i el bou. La Mare de Deu amb Jesuset al costat del riu fen-li companyia a la bugadera i Sant Josep per allí perdut. La rabera de corderets amb el pastor, on volien, així com els porcellets amb s’ha mare tots escampats, gallines, pollets, ànecs i tota mena d’animalets on venia bé i manera diferent,(però mai ha vis un gosset com jo) i cada vegada amb menys gent, doncs quan replegava les figures sempre en faltava alguna hi havien desaparegut!!! i ningú sabia res. El castell d’Herodes i tota mena de casetes damunt de muntanyes de suro nevades, plenes de farina o de sucre, segons el que hi havia més a ma.

Cada dia, quan els néts s’anaven a la seua casa, tornava a recompondre el Naixement… aixó s’ha acabat.

La primera festa de Nadal que recordo, va ser molt moguda. La meua ama va estar tota una vesprada trencant ametlles i cremant sucre per ha fer torro com al poble. Va omplir la safata del forn, plena de torro de guirlache, la va deixar damunt de la taula de la cuina i es va anar al llit. Feia una oloreta que no es podia aguantar!!!, donant vots moltes vegades, vaig fer caure la safata i tot el torro cruixent per terra a trosso. Que cosa més bona!!! vaig estar rosegant tota la nit i me’l vaig menjar tot. Que malet estava de mati!!! Quan la meua ama em va veure, es va esglaiar, va cridar a un fill i corregudes al veterinari de Vila-real que estava de guàrdia, aquest, a més de cobrar un grapat de diners, va dir que no se com no me’n vaig anar a l’altre barri degut a un enfit. Desprès d’aquesta feta, sempre ha menjat un compost especial que la meu ama diu que costa un ull de la cara (aixó no entenc que vol dir).

Com a càstig, prohibit donar-li res dols a Listo.

La meua ama quan s’enfada es fica seriosa de bo, jo sé que es millor fer-li cas. Quan era menut, estava al seu bracet i em sortien les dentetes, m’agradava mossegar-li els dits i les mans, ella deia que li feia mal… fins una vegada que em va agarrar una poteta, i em va pegar ella a mi, un mos de veritat a les molletes que tinc vaig dels dits, uhhh que mal!!! em va fer ganyolar, quan o penso encara m’esgarrifo, que mal em va fer!!! Vaig aprendre la lliçó, i a les seues mans nomes llepadetes i amb el seu permís. També diu, que té totes les portes del pis plenes de marques dels meus arraps, i el moble del vestíbul un costat tot rosegat, (si no podia mossegar les seues mans algun lloc o tenia que fer) va tapar el desperfecte amb cera i no se quantes coses més, però ja se li va passar l’empipament.

Ja tenim la taula muntada amb tots els aparells per ha sopar la Nit de Maitines, així es diu al poble de la meua ama la Nit de Nochebuena. El sofà a un racó amuntonat, el voltant de la taula ple de cadires, les de cassa i unes plegables que porta un germà, som 17 persones i jo, que també soc de casa, vaig taula tot son peus i de totes les mides, el millor de tot, el que me donen d’amagat els menuts, sempre estic al seu costat i provo tot el que ells mengen. Estem complets, no cap ningú mes, la meua ama els diu al xics grans, que res de portar les novies a sopar.

Aleshores fins l’any que ve. Ahhh, el torro de guirlache mai més la tastat, amb una vegada vaig tindre prou.