La festa del foc

L’últim cap de setmana, amb la companyia dels meus fill néts i Listo el meu gos, em viatjat a Cinctorres on se celebra la festa de Sant Antoni i em segit el ritual de tota la celebració

La festa, comença una setmana abans. Els majorals i tot hom que vullga anar busquen, pel pinar comú o del municipi, el Maio, el gran pi, i les costelles, els puntals que aguanten la estructura de la barraca, així com rames de carrasques, sabines, alzines, ginebres i tot tipus de brossa per ha cobrir-la, també les carrasques grosses que faran la gran foguera a la Plaça Vella o del ajuntament Es fa la tala. i el divendres de la festa amb tractors i porten a les afores del poble i a la plaça on el dia següent dissapte, de bon matí comença la construcció de la barraca. Els homens majors del poble donen consells i transmeten aquesta celebració als més jòvens que seran els que aviat faran el mateix dins d’uns anys.

Després de dinar al local de festes a les cinc de la vesprada segons el costum s’han de portar les carrasques a la Plaça Vella. Tot el poble i visitans animen als estiradors i recues d’animals:mules, matxos cavalls i asses, que arriben trionfans a dita plaça amb la seua càrrega. Amb les motoserres davant de tot hom els majorals preparen la gran fogera, és el moment en que te nadones de la força ancestral d’aquesta tradició i quan s’encen, las flames i espurnes molt grans dancen cap a les estrelles en una nit, molt freda d’invern i donen sentit al títol d’aquest escrit LA FESTA DEL FOC. Després la plaça es buida i el local de festes s’ompli per veure la representació de la vida de Sant Antoni, aquest, visqué entre els segles III i IV i és un dels anomenats pares del desert, és també el patró dels traginers, masovers i ganaders i se li encomana la protecció de tots els animals útils per a les faienes del camp i de la casa. La representació comença al desert on Antoni sofris l’acos de una rabera de dimonis els botarges i del dimoni major amb el paper de una dona seductora anomenada la filoseta que li ensenya el plaers mundans, quan el dimoni es cansa de les tentacions i veu que no li fa cas entre tots els dimonis tiren al sant dins la foguera, un angel fa un pasadís entre el foc i el salva, així es la llegenda i aquest és el significat de la barraca. El moment màjic és una vegada s’acaba la funcio i está la barraca encesa, molts jòvens la creuen pel passadis rebén la purificació i la bona sort que dona el foc

La festa aleshores és al plasset de la esglesia plena de gent amb tot tipus d’animals, conills, gallines, gats, gàvies amb pardalets, gossos i com no, cavalls, mulos i ases. Al cap d’abant els majorals a la gropa dels animals, amb la bandera de la associacio del sant, després de la benedició, van pels carres del poble fins a l’ajuntamen, a la Plaça Vella, on a tots els que porten un animal li donen la coqueta com a regal, que pesa una lliura (333)grams.I allí meteix, amb el caliu de la foguera plena de brases que duren tota la nit, els que tenen ganes de seguir la festa, fan la torrada per a sopar, acompanyats de la música, de la dolçaina i tabal.

Paquita, 28 gener 2008