Escrits inèditsFrancisca Julián Querol

Obres · Cinctorres

Els músics del cel

Llengua: valencià (deduïda del text)4.165 caràcters

Els músics del cel

És molt difícil no veure l’ermita de Sant Lluís Beltran quan es va a Cinctorres, doncs està en una plaça, per on habitualment s’entra o bé se surt del poble. Sant Lluís, es també el nom que rep el carrer i el barri. L’ermita està situada al mig de la plaça que porta el seu nom, és un edifici senzill, de planta rectangular, de 6,10 m. d’amplària per 13,75 m. de llargària. La façana està casi oculta per un porxo o atri, de planta quadrada, empedrada, amb tres tous d’arc de mig punt. Travessant l’atri i a la paret del fons i ens trobem amb la porta d’accés, adovellada, de mig punt, té coberta a dos aigües i teula àrab. Damunt, hi ha una espadanya de pedres carreus d’un arc de mig punt, rematat per tres pinacles en forma de bolles tallades. El seu exterior està reforçat per dos contraforts laterals. A la pedra clau de la façana figura la inscripció 1678, any que pot ser finalitzaria la construcció.

L’interior de l’ermita actualment, és un més dels edificis del poble que es fa servir com museu d’obres itinerant.

Però sense cap dubte, el més notori del seu interior, són les interessants pintures al fresc que cobrís el sostre i murs. La decoració pictòrica que s’ha conservat es una rica iconografia musical.

Pel que fa la temàtica de la pintura, no te cap relació amb el titular de l’ermita.

La pintura és de gran magnificència, els dibuixos y figures son del renaixement tardà, i també, d’ambientació barroca. Predominen les tonalitats blavenques i roig marron de ric colorit.

La primera impressió, és d’una bigarrada temàtica floral, fruital ornitològica i també de diverses figures fantàstiques rematada per rocalles, garnaldes i fruits. Entre el ramatge, a cada costat lateral s’aprecien dos gran fruiters plens de mangranes, bagots de raïm, figues i taronges que també estan presents entre els ramatges de flors i pardals per tot el conjunt, que enllacen les figures dels musics, simulant trams, i quatre triangles entre els arcs diagonals. Envoltant tot el conjunt, una gran greca de caretes d’angelets subjecten el ramatge que compon el dibuix.

Conforme entrem, al sostre, trobem un àngel músic amb una corbeta corba de set forats, tocant-la amb les dos mans, aquest instrument fou molt estés en el segle XVI i la fi del XVII. Subsistint fins a mitjan segle XVIII. L’àngel següent porta un triangle o ferrets, amb la particularitat, de que la vareta d’acer horitzontal suporta tres riscles, a mena d’anells metàl·lics. Un tercer music toca una viola de mà, molt típica dels segle XVI. El següent àngel es el del flabiol o flauta de bec petita, de set forats, que el toca amb la mà esquerra, mentre que la dreta toca el tamboril.com feien els joglars als Ports de Morella. amés d’un querubí de túnica blava amb una petita viola de gamba a la mà esquerra i l’arc a la dreta a l’altre costat. i damunt de la porta en altre angelet vestit amb túnica rosada tocant una guitarra La millor figura ocupa un lloc molt destacat dins d’un cercle de flors i fulles, l’àngel músic, vestís, túnica marron, tocant un llaüt i amb millor tècnica pictòrica que les altres figures.

En total son sis figures amb diferent instruments, totes, amb expressió dolça, vesteixen túnica cenyida. Tots toquen l’instrumentes musicals amb la mà dreta i estan envoltats d’un medalló floral de color blau, els colors de la túnica es color coure i blavenc.

Pel que fa els instruments musicals d’època, son de gran interès i molt emprats al renaixement (de fet, l’any 1984 un cinctorrà va costejar la 1ª restauració de l’ermita i el dia de la seua inauguració per la vesprada, un grup de musics amb els mateixos instruments que es veuen en els mural, varen fer un concert de musica renaixentista que jo recordo molt bé).

La meua ignorància en este tema musical fins i tot haver gaudit moltes vegades d’aquestes pintures, m’ha fet donar la informació detallada, gràcies a Rafael Monferrer Guardiola, ell com molta gent d’aquesta terra, estima la música

He gaudit de la contemplació dels àngels músics de l’ermita de Sant Lluis des de l’infantera, sempre vaig pensat, que així devien ser. Els Músics del Cel.

Paquita, dimecres, 10 / novembre / 2010