Paviment ceràmic

Com a rajoles valencianes, denominem única i exclusivament les fabricades a la ciutat de València. Segons un dubtós privilegi immemorial, no mes les fàbriques de rajoles de la ciutat, tenien el permís i el dret a tallar llenya (argelagues romer i coscolls)dels montes pròxims, indispensables pal funcionament del seus forns, En el Registro de Permisos para la recoleccion de leña de los montes blancos).apareixen rebuts de compra que atorgaven també permís de tallar llenya als alfarers, tintorers vidriers i teulers d’altres pobles del voltant.però no a cap fàbrica de rajoles fora de la ciutat de València, monopolitzant així la producció.

Hi ha notícies de documentes, on demostren, que les rajoles de sèrie des de el segle XVII fins meitat del XIX que es produeixen en la ciutat en general s’agrupaven en tres llocs; al Nord, prop de la Porta de Quart, al Oest prop de la Porta de Ruzafa, y en el carrer de las Barcas tots dins del recinte murallat a excepció de una en Ruzapa, i no en altres poblacions, com contínua i erròniament es deia, fins i tot, actualment. En aquesta època en Manises, es fabricàva vaixella vidriada i en l’Alcora. des de 1727 les vaixelles i ornaments del Conde d’Aranda.

Tant les fàbriques catalanes com les valencianes dels segles XVII –XIX inclouen un ampli repertori de motius zoològic, tenien caràcter didàctic, acadèmic i van utilitzar-ne els rajolers valencians amb molta freqüència, com model de pintors ceràmics. No hi ha molta diferencia de les auques que s’editen en Italia amb les catalanes i valencianes. Tenen les mateixes característiques.

Del auca del Sol i la Lluna editada en València per Agustín Laborda y Campos l’any 1752 es reprodueixen algun dels motius del paviment de la casa palau de Sanjoan i Sousa de Cinctorres com ara el Cuco, Pavo reial …etc

L’auca amb (Animales terrestres de Agustin Laborda y Campo) que es va editar més tard, l’any 1760 en València, va ser el repertori bàsic de la realització de la sèrie d’animals de dita casa palau de Cinctorres. Tots i cada un dels animals que figuren en les 48 vinyetes de dita auca, estan representats en el paviment. El pintor en aquest cas a millorat el tresat tosc i s’aprècia una gran seguritat amb els diferents dibuixos que no es donen en les rajoles de temes zoològic de les fabriques catalanes.

També es va editar en Valencia l’auca de Animales acuaticos per la Viuda de Agustín Laborda l’any 1780, d’aquesta son les rajoles de la Tortuga, Delfin entre altres.

Així com l’auca de aves en 1790.De totes aquestes auques i en algun cas d’anònimes, son les rajoles del paviment del saló principal de la casa Sanjoan i Sousa de Cinctorres.

El paviment zoomòrfic, de la casa dels San Joan i Sousa es fabrica l’últim quart del S. VIII en Las Reales Fabricas de València. en els carrer Mosén Femares i de las Barcas. Es creu que de la fabrica del carrer las Barcas van eixir les rajoles del paviment de Cinctorres dons a la mort de Marcos Antonio Disdier propietari. Es va fer càrrec de la direcció d’aquesta fabrica entre 1799- 1802 el primer oficial, Vicente Miralles, al que coneixem. pel paviment documentat, fet pa la capella de San Victor Martir de Cintorres, de la mateixa època.

Bona part de les rajoles del paviment del saló principal de la casa palau, tenen la mateixa característica, son de fauna variada, reprodueixen la figura d’un sol animal, situat damunt d’una isleta amb la funció de pedestal de la figura, en l’hàbitat de l’espècie representada, amb fulles trifoliades, petites flors i mates, sempre damunt o a la vorera de la base. Alguna vegada no hi ha cap vegetació, quan son de fauna marina, Un dels color més, freqüent es el ver oliva, amés, d’altres colors tradicionals, com groc, marro, blau, morat, taronja, entre altres, manen, els colors dels diferents temes que sempre estan ben perfilats amb manganesos. Les peces, son seriades i no mai es varen fer tirades amplies. el diferent dibuix de cada manisa és el disseny bàsic, excepte el quadró central amb l’escut familiar fet d’encàrrec, les demes son verdaderes rajoles de sèrie. Hi havien mes a la venda fins i tot allí mateix repetides, Però en aquest cas, totes tenen alguna cosa diferent o bé el tresat de les mates i o bé diferents colors. Hi ha majoria d’animals domèstics, també exòtics, de tipus indià, així com fauna marina i aus, sense descuidar el mitològic i alguna figura de factura heràldiques,

Cap d’aquestes peces tenen enllaços laterals, adopten repertori de caràcter enciclopèdic, el resultat es una fauna de cada mig, aquàtic, terrestre i els aus del cel.

. La particularitat del paviment és l’escut heràldic de Sanjoan i Sousa, al centre, del saló principal, compost per 12 rajoles formant un rectangle de 3x4 peses, policromat, amb una orla de manises imitant mabre color agrisat de manganesos, amés d’un altra sanefa al voltant del conjunt format pel escut heràldic amb un model de rajoles de flor asimètrica totes iguals fetes per la fàbrica del carrer de Las Barcas en l’any 1760- 1770 La resta del solat es diferent, les manises amb motius d’animals tenen l’eix diagonal com referència organitzativa, independents. El paviment, està compost amés de les figures d’animals de les auques, per un altra sanefa, també ficada amb l’eix diagonal, composta per tres models diferents de manises de flors, any 1770-1780. que emmarca el conjunt, formant tots tres.una sanefa, que remarca el paviment com un retaule.

Hi ha també, al voltant de dit retaule, bandes de rajoles amb jaspis de manganesos púrpura, en la resta del paviment del saló, que amés, també s’aprecien en diferents habitacions del palau i que es idèntic al retaule de la Trinitat del Museu Nacional de Valencia l’any 1787 data, que es veu en la cartela inferior de dit retaule, També La Verge dels Desemparats d’Albaida o la de Ayelo de Malferit tenen bandes de manganesos idèntiques i la data inscrita es 1788 i 1790,Per aquest motiu es creu que la data de fabricació es la mateixa o al menys molt propera.

Òxids tradicional utilitzats en les manises Ss XVIII

Òxid de coure.
Manganesos.
Cobalt.
Antimoni.
Ferro.

Els colors utilitzats en ceràmica

Blau i turquesa amb cobalts.
Verds càlids i freds amb cobalts i coure.
Grocs clars i obscurs amb antimoni de plom
Taronja, clar i ocres amb òxid de ferro.
Morats marrons violat, cobalts i manganesos.
Negres, manganesos

Aquest colors s’utilitzaven en totes les manufactures i fabriques.

Per aconseguir les diferents games de colors és, feien diferents mescles i pinzellades més o menys aiguades i la temperatura adequada del forn.

Paquita, dimarts, 6 / octubre / 2009