Les partides de Castelló

Partides de secà

Magdalena (nom català): Castell Vell. La seua cisterna és la ermita de la Magdalena

Bobalar (nom català): Terres comunals de pasturatge.

Benadressa (nom d’origen aràbic, de la tribu nord-africana “Banildris”): La partida més extensa de tot el terme.

Estepar (nom català): Camp on creixen moltes estepes, gènere Cistus.

Marrada (nom català): Camí que no va dret a un lloc.

Partides d’horta

Censal (nom català): Camps sotmesos al pagament de censos.

Fadrell (nom d’origen aràbic o mossàrab, diminutiu de Fadra, residència d’un príncep)

Villamargo (nom aràbic, origen de la tribu dels “Beni Marwan”)

Almalafa (nom aràbic) aigua en part salina

Gumbau (nom català) antic propietari d’un terreny o alqueria

Soterrani (nom català) aigua subterrània per a moure molins de grà

Rafalafena (nom aràbic) alqueria, porta a un jardí
Taxida (nom aràbic) de alquería, documentada en 1251

La Plana (nom català) Prolongació plana. Nom també del nucli urba

Ramell (nom català) Referencia a fruits units pels pecíols en una branca

Racó de Ramell (nom català) tros més cap al nord de la Partida de Ramell

La Fileta (nom català) fila de reg, entre l’horta i marjal, també coto arrocer.

Canet (nom d’origen romà) Qanat, anterior al segle XIII, corrents aqüífers subterranees

Coscollosa (nom català) abundans arbust de la familia Quercus

La Zafra (nom aràbic) construccions de baixa intensitat en el nucli urbà, rotonda canyes.

Cap (nom català) lloc on acaba la Sèquia Major

Partides de Marjal

Entrilles (nom català, d’Entrilles antic propietari) alqueria

Catalana (nom catàla) antic propietari
Patos (nom catala) abundancia de patos
Borrassa (nom català) propietari alqueria de Borras
Vinatxell (nom arabic) nom i cognom d’una persona
Brunella (nom català) de Brunell
La Molinera (nom català) lloc de molins

La Font de la Reina (nom català) La Font, la primera i coto arrocer

Bovar (nom català) abundancia de boges, arbus per a teixir seients de cadires, coto arrocer.

Senillar (nom català) terreny humit molta canya per a fer canyis. cot arrocer

Travesera (nom català, el seu nom ve pel camí que unis de través Caminas i Serradal) coto arrocer.

La Mota. (nom català) murs de pedra que separe La Cequia Major, coto arrocer

Fins ara s’han perdut molts usos i tipus de cultius i predominen els habitatges. Afortunadament, sempre estaran tant els noms romans i aràbics com els catalans que tots coneixem.