Tertúlia entre amics

Quan anem a passejar a la placeta del meu carrer, tots els dies em trobe a les meues amigues, la Gala i la Tula. La Tula és petita, revoltosa i molt espavilada, i la Gala com que porta el cognom d’un escriptor famós, es dona una mica d’importància.

Huí la Tula ens ha dit:

TULA: Escolteu: crec que prompte seran festes, eixes que hi ha tanta gent pels carrers i tiren coets.

GALA: Com ho saps? A mí els coets em fan por!

TULA: El meu amo, ha portat a casa un llibret i una cinta verda, com la que tots els anys em fica al collaret.

GALA: Quina vergonya! Una cinta verda penjada al collaret. No tens prou amb el llaç que portes al pirri?

TULA: Mira qui parla! tu portes el teu nom grapat al teu collar per si et perds, i a més, l’abric de quadres que et fica la teua ama no t’afavorís gens ni mica; et fa gorda.

GALA: Ja ho sé però a la meua ama li fa il·lusió i com estem a soles i em vol tant…

LISTO: Ja està bé! Sempre feu el mateix, discutir sense cap substància.

GALA: Clar, com que tu eres xic i no et fiquen res.

TULA: A tu, Listo no et fa falta, amb eixa melena daurada que tens, eres molt trempat!

LISTO: Jo faig faena. Vigile la casa i a més com la meua ama moltes vegades no sent el timbre de la porta, lladre molt fort i així ella sap que han trucat, i també, quan truca el telèfon aleshores lladre diferent, com un llop i així, ella pot parlar amb qui la crida, i em fa carícies i em diu guapo!

TULA: Doncs jo no faig res, tots els de casa em cuiden al braç i surt molt al carrer amb el meu amo.

GALA: Nosaltres estem molt tranquil·les, no ens agrada el soroll.

LISTO: Que avorrit! A ma casa sempre hi ha gent, el xiquet que més m’agrada és el menut, m’ha donat la meua ama un joguet de fusta d’ells que vaig rosegar, molt bonic. Primer es va empipar, però aleshores és meu, a més quan li donen de berenar, em dona d’amagat les seues llepoleries que són boníssimes.

TULA: Ens anem a casa, segur que demà ja portaré la cinteta verda que m’agrada molt.

GALA: Doncs la meua ama i jo, crec, que com tots els anys ens anirem a la platja fins que passen les festes, i els coets.

LISTO: Que bé! a mi segur em donaran a tastar llonganissetes, botifarres seques i xorissets, com sempre, que bones estan!!!

Listo