Nit de Maitines

Quan escolto dir «sopar de Maitines» ja sé el que vol dir. He après el significat d’aquesta paraula. La meua ama estarà uns dies abans, preparant les pilotes de Nadal i altres coses.

Ella trau d’una caixa de cartó figuretes del Naixement de fang cuit de quan era xiqueta que s’estima molt, i les col·loca damunt d’un prestatge del moble del menjador. Ha escarmentat, doncs quan el Betlem estava tot muntat damunt d’una tauleta i arribaven els néts, era un joguet per a ells. El mateix ficaven l’estel damunt del pou, als Reis d’Orient dins del portal amb la mula i el bou, que a la Mare de Déu amb Jesuset al costat del riu de paper d’estany amb la bugadera, i Sant Josep per allí perdut. La rabera de corderets amb el pastor, on volien, així com els porcellets amb sa mare tots escampats: gallines, pollets, ànecs i tota mena d’animalets cada vegada d’una manera diferent, i tota mena de casetes i muntanyes de suro plenes de farina o sucre, el que venia bé.

Cada dia quan els néts se’n anaven a la seua casa tornava a recompondre el Naixement.

La primera festa de Nadal que recordo, va ser molt moguda. La meua ama va estar tota una vesprada trencant ametlles i cremant sucre per a fer torró com al poble. Va omplir la safata del forn plena de torró de guirlache, la va deixar damunt de la taula de la cuina i se’n va anar al llit. Feia una oloreta que no es podia aguantar, donant bots moltes vegades, vaig fer caure la safata i tot el torró cruixent per terra a trossos. Que cosa més bona!!! vaig estar rosegant tota la nit i me’l vaig menjar tot. Que malet estava de matí!!! Quan la meua ama em va veure, es va esglaiar, va cridar a un fill i corregudes al veterinari de Vila-real que estava de guàrdia, aquest, a més de cobrar un grapat de diners, va dir que no sé com no me’n vaig anar a l’altre barri. Degut a aquesta feta, sempre he menjat un compost especial que la meua ama diu que costa un ull de la cara (aixó no entenc que vol dir).

Com a càstig, prohibit donar-li res dolç a Listo.

La meua ama quan s’enfada es fica seria de debò, jo sé que és millor fer-li cas. Quan era cadell, estava al seu bracet i em sortien les dentetes, m’agradava mossegar-li els dits i les mans, ella deia que li feia mal… fins una vegada que em va agarrar una poteta, i em va pegar ella a mi, un mos de veritat a les molletes que tinc baix dels dits, uhhh que mal!!! em va fer ganyolar, quan ho penso encara m’esgarrifo, que mal em va fer!!! I hem va dir, t’agrada’t? Vaig aprendre la lliçó, i a les seues mans només llepadetes i amb el seu permís. També diu, que té totes les portes del pis plenes de marques dels meus arraps, i el moble del vestíbul un costat tot rosegat, (si no podia mossegar les seues mans algun lloc ho tenia que fer) va tapar el desperfecte amb cera i no sé quantes coses més, però ja se li va passar l’empipament.

Ja tenim la taula muntada amb plats, coberts i tots els aparells per a la Nit de Maitines, així es diu a Cinctorres la Nit de Nochebuena, el sofà a un racó, al voltant de la taula ple de cadires, les de casa i unes plegables que porta un germà, som 17 persones i jo, que també soc de casa. El millor de tot el que em donen d’amagat els menuts, sempre estic al seu costat i provo tot el que ells mengen. Baix de la taula tot són peus i de totes les mesures. No cap ningú més, la meua ama els diu al xics grans, que res de portar les núvies a sopar.

Aleshores fins l’any que ve. Ahhh, el torró de guirlache mai més l’he tastat, amb una vegada vaig tindre prou.

Listo