Sant Antoni als Ports

Quan arriva l’hivern sense dubte, després de les festes nadalenques les més importans són les que se celebren en mols pobles de la nostra província, amb la advocació de Sant Antoni.

A la comarca dels Pots, es celebra en tots els pobles. I com a tothom els agrada la festa, se celebra en diferets dates y així els veïns del voltan hi poden participar.

La festa de Sant Antoni més antiga que es coneix és a Morella.data aproximadament de l’any 1232 així, com la seua cofradia.que era i és l’encarregada d’aquesta celebració

La festa es fa el 17 i 18 de gener

També es molt coneguda la del Forcall anomenada Santantonà. En.aquest poble se celebra 16,17, 18 del mateix mes.

A Vilafranca, Portell, Castellfort La Mata Todolella i Cinctorres es fa en diferens dates.

A totes hi participen els veïns del pobles L’encarrecats de acomboiar la festa és el majoral d’aquest any, Els actes són molt semblans a tots els pobles, barraca, vida del sant, foc i dimonis dolsaina etc etc.

El dia 31 de gener es sant Antoni a Cinctorres, aquest poble és el que més conec, El cap de setmana abans, el majoral i tot hom que vullga anar, busquen pel pinà comú o del poble, el gran pi, el maio, així. com els trocs que faran de costelles, els puntals que aguanten la barraca, també, rames de alzines, carrasques, ginebres, sabines i tot tipus de brossa per a cobrir-la, i les carrasques grosses, que faran, la gran foguera a la Plaça Vellal o de l’Ajuntament. Es fa la tala, i el divendres de la festa es porten amb tractors a les afores del poble, les carrasques grosses, fins al dia següent i esl demés, a la plaça, on el dissabte de bon matí, comença la construció de la barraca. Els homens majors del poble donen consells i transmeten la tradició als més jovens que mes aviat faran el mateix en uns anys

Després de dinar al local de festes, a les cinc de la vesprada, segons el costum s’han de portar les carrasques a la Plaça Vella. Tot el poble i visitans animen als estiradors i rècues d’animals, asses, maxos, mules, i caballs que arriben trionfans a dita plaça amb la seua càrrega. Amb motoserres i davant de tot hom trossegen les carrasques i preparen la gran foguera, La plaça està plena de gent, sense pressa, i t’adones, de la força ancestral d’aquesta tradició i quan s’encén, les flames i espurnes dancen cap al cel buscant les estrelles, com un ball, en una nit, sempre, molt freda d’hinvern i poc a poc el foc s’apaga i la plaça es buida i el local de festes s’ompli, per veure la representasió de la vida del San Antoni.

Aquest visqué entre el s.III i IV és un dels anomenats pares del desert, és també, patró dels traginers, masovers i ganaders i se li encomana la protecció dels animals útils per a la faena del camp i da la casa. La represantació comença al desert on l’Antoni pateix l’acos d’una rabera de dimonis els botargés i del Dimoni major amb el paper d’una dona seductora anomenada la filoseta que li ensenya els plaers mundans, quan el Dimoni es cansa de les tentasions i veu que no li fa cas, entre tots els dimonis tiren al Sant dis la fogera. Un àngel, fa un passadís entre el foc i el salva aixi es la llegenda i aquest és el significat de la barraca. El moment màgic ès: Una vegada s’acaba la funció i la barraca està encesa molt jovens la creuen pel passadís, entre el foc, rebén la purificasió i la bona sort.

La festa aleshores ès al plasset de l’església, plena de gent, amb tot tipus d’animals domèstics, gats, gossos, conills gallines, gàbies amb pardalets, ases, mules, cavalls. Al cap d’amunt el majoral amb el millor cavall i adornat amb luxe i capritx, amb cabestre, collar de campanes i el millor mandil, porta, la bandera de l’ assosació del sant. Després de la benedicció van en professó pels carres del poble fins a l’Ajuntament, a la Plaça Vella on tots els que porten un animal, el mayoral l’obsequia, amb una coqueta de panoli, farcida de confitura, feta amb carabassa i mel i que pesa una lliura(333)grams I si vol, un traget

I allí mateix, al caliu de les brases de la foguera, que dura fins al dia següen, els que tenen ganes de seguir la festa, fan la torrà per a sopar, acompanyats de la música de la dolçaina i tabal. I fins al proper any.

Paquita, 1 desembre 2009